Secrets buits

El secret autèntic és buit; per això és perillós: perquè no té res i això li dóna poder; exactament el mateix val pels complots, que es fan cada dia, en tot moment i en qualsevol lloc: els més perillosos són els que no existeixen; si un complot no és cert, el complot és perfecte". Així li ho deia ahir a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona Umberto Eco a una desconcertada Mònica Terribas, la periodista una mica grogui després que el públic la rebés amb crits del tipus "Agafa el transport públic!" i "Vine en metro i no t'hauria passat!", després d'arribar més de 20 minuts tard a la trobada amb l'escriptor italià per parlar del seu darrer llibre, El cementiri de Praga (Rosa dels Vents; Lumen, en castellà).

La mentida, l'aparença, la construcció d'una realitat falsa, blanc i després negre, l'amagar el que és cert, la banalitat del mal ("es fa gairebé cada dia sense un adonar-se'n; i s'autojustifica: Hitler, si se l'hagués entrevistat, no hauria dit d'ell mateix que era dolent") són idees potents que estan a la rebotiga del llibre del semiòleg italià, un pèl distanciat (no preguntes finals, no signatura de llibres en un auditori a rebentar i amb gent al carrer sense poder accedir).

"Bona part de la història s'ha construït amb falsificacions per les quals ha mort també molta gent", deia poc abans d'afirmar (pensant en els EUA i en Berlusconi): "Estem vivint el final de la democràcia representativa: als EUA vota el 50% un president que acaba sent escollit pel 25%, candidat gràcies a uns caucus més reduïts encara; i si, a més, una persona controlés el 80% dels lobbies...".

Mareja el plantejament d'Eco. El secret autèntic, el secret buit. El que diu Wikileaks de debò no ho sabíem o intuíem, més o menys? El saqueig de Fèlix Millet; les malalties amorals dels controladors; els criteris de les agències de qualificació creditícies; els discursos de Mourinho i els canvis de samarreta (publicitària) de Cruyff... tot fa voltes a la sortida. "Suggeridor el llibre, oi?", diu una dona. I tant que sí. La falsificació. Pura vida.