Contra el vici periodístic d'abandonar les notícies

EL COR DELS HOMES

Documental de l'agència francesa

Capa emès a TV3 diumenge

passat, al programa 30 minuts

Un dels vicis del periodisme és abandonar les notícies. Furio Colombo explica que fa anys la premsa dels Estats Units va començar a descobrir casos de suposada pederàstia de professors de diferents escoles. La suma d'episodis semblava una verdadera plaga.

Però va esclatar la guerra del Golf i la mirada dels mitjans va desviar-se d'aquelles històries que mai no van tornar a repescar-se per saber si, finalment, tots aquells professors ho eren o havia estat una alarma infundada, prefabricada?

Per aquesta raó sempre és d'agrair que algú torni a una notícia, que no oblidi la seva gent quan ja no són protagonistes. Ho ha fet l'equip de l'agència francesa Capa que fa 18 anys, el 1992, va firmar un reportatge sobre un cor masculí, gai, de San Francisco.

Aleshores vivia la plaga de la sida, sense remei. Vam veure aquest retorn a 30 minuts. Quan hi han tornat, hi havia pocs dels que van trobar en el primer reportatge. Uns perquè van morir. Uns altres van plegar perquè volien oblidar el drama de l'extermini que la sida havia escampat; un altre perquè va voler deixar el lloc on va morir el seu amic, etcètera.

El reportatge, El cor dels homes, és una crònica de com la tranquil.litat s'ha anat instal.lant en aquell grup, com amb l'ajuda de la ciència han guanyat el setge de la malaltia. Però també de com la memòria no es marceix.

Els autors reprenen imatges de la seva primera visita i les mostren a la gent del cor d'ara. Hi surt aquell noi que va acceptar entrar en una prova clínica no pas perquè ell ja tingués temps de curar-se sinó per guanyar-se el record dels amics, per donar un nou valor a la vida que se li acabava.

Els responsables del documental fugen de les estadístiques, de les dades o de les entrevistes pedagògiques sobre aquest mal. Tampoc no hi ha proclames reivindicatives. No calen. N'hi ha prou amb la crònica de l'amargor d'aquells dies per entendre el drama i la seva lluita.

El relat, en canvi, no amaga les emocions, de fet és un àlbum sentimental. En el fons, la supervivència del cor, que ha crescut en nombre d'integrants, permet el relat d'una victòria col·lectiva i l'homenatge als caiguts.