Els herois del Palau

El penós espectacle del cas Palau de la Música ens ha tingut entretinguts tot aquest any. I ara que la indignació popular ha anat minvant, el protagonisme ha passat dels saquejadors confessos Millet i Montull, als quals la lentitud de la justícia sembla que els permetrà viure com si res durant molts anys, als polítics. Ens estem acostumant que no els passi res als veritables responsables dels escàndols que sobrepassen les sis xifres i que la culpa acabi desviant-se, com els deutes, cap a la cosa pública. Però també és veritat que en el cas Palau hi ha clares implicacions polítiques, especialment de CiU, que està costant que surtin a la llum.

Tanmateix, hi ha algunes coses bones que han sortit d'aquest cas i que em fan pensar que no tot està podrit ni perdut. Dues persones que han demostrat honestedat i esperit de servei públic. Una és, per descomptat, l'exregidora Itziar González-Virós, la gran víctima d'aquesta Barcelona desinflada i amoral que anteposa els canaris i els turistes a la millora dels serveis socials. Itziar, arquitecta que no ha volgut construir mai per convicció, va engegar un ambiciós pla de millora de Ciutat Vella que va ser boicotejat per tots costats —em sembla gravíssim que el PSC de Barcelona miri cap a una altra banda quan és clar que, com a mínim, no va controlar que afiliats seus estassin implicats amb operacions tan dubtoses—, i també es va oposar amb totes les seves forces al famós hotel del Palau. Les forces se li acabaren i va optar per dimitir, però ho va intentar, no va cedir i així ha deixat amb evidència tots els polítics professionals de la ciutat.

L'altra persona que, en un altre camp, em fa tenir esperança en què no tot està perdut és Joan Llinares, el director general del Palau durant tot aquest procés de crisi. Llinares —interventor d'administracions locals amb excedència i brillant gestor cultural— s'ha deixat la pell per arribar al fons del tema, per aclarir el que havia passat i mirar de posar les bases d'una nova gestió més professional. Ara seran els jutges i els socis de l'Orfeó els qui decidiran sobre el passat i el futur del Palau. No hi tinc gaires esperances. Però en tot cas, ell haurà fet el que ha pogut. Amb compromís amb la cosa pública. Com Itziar. Dos herois.