Balmes reparat

La reforma del carrer de Balmes, en un tram que discorre entre l'avinguda Diagonal i el carrer d'Aragó, és una intervenció oportuna per fer algunes observacions sobre l'arquitectura d'aquest carrer. El carrer de Balmes és un rar exemple de carrer de l'Eixample que no sembla de l'Eixample. Deu ser per la consciència subterrània del ferrocarril, o per la seva continuïtat Diagonal amunt (amb corbes suaus que eviten la perspectiva), o per l'amplada aparent: el cas és que no ho sembla. Amb la reforma, bàsicament, el carrer ha perdut un carril de cotxes (abans en tenia cinc), i ha guanyat amplada a la vorera i alguns arbres.

És una qualitat important ja que encara que el que sembla funcional, tangible, sigui la presència dels arbres i menys cotxes, el que veritablement importa és el nou punt de vista que ara tenim sobre les façanes dels edificis. Al meu entendre, això és la millor aportació de la reforma i, a més, és un canvi subtil, no és evident, vull dir que els arbres els podem comptar, és un fet objectiu, el nou punt de vista apareix en interrogar-nos. Ara veiem l'escorç del carrer, ara les façanes tenen relleu, i m'atreviria a dir que semblen tenir un volum que abans no es feia sentir. És probable que l'absència d'ombra dels arbres accentuï encara més aquest relleu, però el fet és que en caminar tenim una perspectiva diferent ja que estem sensiblement a més distància de les façanes, i crec que té la mida justa per passejar, no per badar com un turista. Em refereixo que, de fet, el carrer de Balmes, malgrat que té botigues, no és un carrer d'aparadors, és un carrer pràctic. De fet, com que no hi ha una presència llampant d'aparadors, les diferències habituals entre la planta baixa i les façanes queden matisades, i l'arquitectura es fa present. Aquesta reforma té la mida d'una reforma que millora l'espai del carrer amb una dosi justa i realista, podríem dir que és una reparació en tota regla.

El carrer ha perdut un carril de cotxes i ha guanyat amplada a la vorera i arbres

Millora l'espai amb una dosi justa i realista

Perquè entenguin el que vull dir n'hi ha prou amb què se'n vagin fins al carrer d'Enric Granados i el comparin encara amb la mirada contaminada pel Balmes. Allà hi sobra vorera i també compartimentació: tipus de carrils diferents i testos amb plantes per regular la circulació. El carrer és ple de cadires de bar amb para-sols, moltes de buides, imagino que si s'omplen de nit no deu ser el millor per als veïns. Mirant tots dos carrers, no podem evitar pensar sobre l'ús que acaba per imposar-se a les voreres massa amples i en alguns carrers de vianants en els quals sembla que l'únic possible són les terrasses dels bars. Aquesta pràctica urbanística ens hauria de fer pensar que, perquè la ciutat millori, moltes vegades n'hi ha prou amb uns ajustos elegants, com ara els del carrer de Balmes.