L'home font

Joan Maragall és, sobretot, fèrtil: Joaquim Ruyra i Víctor Català poden entendre's a partir d'aquest poema escrit des de la seva idea que "el alma de un pueblo es el alma universal que emana a través de un suelo", i el terra català, per Joan Maragall —venint de Jacint Verdaguer— és muntanyós.

El poema Les muntanyes descriu una eucaristia cíclica i interminable que precedeix el Cant espiritual. "Bevent al raig de la font" Maragall es torna font perquè el lector pugui abeurar-se a través seu en el paisatge.

És una comunió per l'aigua, que encarna l'ànima del paisatge en el poeta. Durant la nit, l'ànima es va materialitzant. L'endemà, Maragall s'ha convertit en una muntanya que la gent admira: "restaven tot el jorn / contemplant ma bellesa sobirana".

No en té prou: ha d'elevar-se encara més i tornar al cel la "saviesa dolça", vinguda del cel però emanada a través d'aquesta terra.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción