Catalunya i l'Arc de Berà

Fora bo que el sector editorial català mirés la rebotiga de la dissolució de la distribuïdora L'Arc de Berà. La primera causa, crisi econòmica a banda i una gestió empresarial no gaire feliç, és la pèrdua d'uns clients cabdals Columna i el pack dels segells d'Enciclopèdia Catalana. És, no cal enganyar-se, la primera gran conseqüència de la creació del transatlàntic editorial Grup 62 amb la joint venture a tres bandes entre Edicions 62, Enciclopèdia Catalana i els segells catalans de Planeta: van crear distribuïdora pròpia i, lògica de megagrup, totes cap allà. Quedaran tocades més coses per aquella concentració: dels caixets dels autors a la naturalesa dels premis literaris, i fins i tot models d'escriptura i estratègies davant les llibreries: per més anòmal que sigui l'ecosistema llibresc català, tard o d'hora una operació així havia, ha i haurà de passar factura.

Una segona reflexió és sobre el nombre de distribuïdores o subdistribuïdores que, sense anar més lluny, ara hi ha afiliades al Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya: una trentena. Una barbaritat. A més, la majoria amb un model superat: cal separar amb urgència la logística de la resta de la distribució comercial.

Darrera pensada: com és que Columna i els segells d'Enciclopèdia eren tan cabdals en els comptes de L'Arc de Berà quan aquesta distribuïa més d'un centenar d'editorials? La majoria són o eren massa petites o funcionaven amb una dinàmica més cultural-altruista-patriòtica que comercial. La mateixa trampa amb què L'Arc de Berà aguantava una llibreria com Ona, que venia només llibres en català. Potser abans sí, però ara fer país així no serveix.