Interessant raresa literària

EL PARTIT PRES DE LES

COSES / EL SABÓ

Francis Ponge

Traduccións:

Joaquim Sala-Sanahuja

/ Ramon Girbau

Días Contados

108 /119 pàgines

12 / 14 euros

De què serveixen les paraules? Quina relació tenen amb els objectes que designen? De quina manera l'ésser humà explica i entén el món que l'envolta?

Francis Ponge (Montpeller, 1899 - Bar-sur-Loup, Provença, 1988), assagista i poeta —i fora bo entendre aquestes dues etiquetes de manera única i indivisible, en el seu cas, amb interseccions contínues— fa de la seva obra una llarga resposta a aquestes qüestions, entre d'altres.

La novíssima editorial Días Contados ha tingut l'encert de fer-nos arribar dos dels principals textos d'aquest autor que va ser professor de l'Aliança Francesa entre els anys 1952 i 1965. Abans havia format part del moviment surrealista, que va abandonar a causa de les disputes entre els seus membres, i més tard del partit comunista, al qual també va renunciar un cop acabada la guerra (sobre aquest abandó en parla a El sabó).

L'aparent simplicitat dels seus plantejaments és la màscara d'una concepció total del món

Ponge va influir en el desenvolupament de la literatura objectiva francesa dels cinquanta

El partit pres de les coses està datat l'any 1942. La traducció al català recupera la magnífica versió que Joaquim Sala-Sanahuja va fer per Ediciones del Mall el 1987 i adjunta, a més a més, una de les set entrevistes que l'escriptor i editor Philippe Sollers va realitzar a Ponge el 1967 per parlar del mètode de composició de l'obra, i el manifest Raons per viure feliç, de 1928-29, que, segons Ponge, és el títol que "s'hauria de poder donar a tots els poemes".

La pluja, les ostres, els arbres, els cigarrets, el pa o el foc són alguns dels temes que Ponge tracta en aquest volum, pretesament objectiu, sobre les coses que formen part de la vida. Prosa poètica, joc lingüístic, aproximació irònica als objectes —i per tant a un mateix, que els observa i els interpreta—. El partit pres de les coses és un artefacte verbal d'alta precisió. Dóna la sensació que Ponge tenia la capacitat de mirar la realitat amb una lupa d'augment insòlit, un augment que no només afectés la grandària sinó també l'essència d'allò que es mira.

Ple d'observacions agudes sobre les coses i els fets de les coses, que remeten de manera inevitable a la condició humana, l'obra constitueix una completa fenomenologia que, com és natural, transcendeix la simple observació per convertir-se en reflexió contínua sobre el fet d'existir. Com diu Ponge a Raons per viure feliç, "No són les coses qui parlen entre elles sinó els homes entre ells qui parlen de les coses, i no hi ha manera de sortir de l'home".

L'altre volum, El sabó, del 1947, en excel.lent traducció de Ramon Girbau, inclou també una de les famoses entrevistes de Sollers on s'expliquen també algunes de les claus de l'obra, entre les quals les raons per haver escollit el sabó com a objecte de composició. Per una banda, es tracta d'un element que va ser molt escàs (i enyorat) durant una llarga temporada (guerra i primera postguerra); de l'altra, és una paraula molt propera a "saber", i Ponge proposa el següent: "Vet aquí doncs, benvolgut lector, per a la teva neteja intel.lectual (si ets dels meus, en tens a vegades una necessitat imperiosa), heus aquí un trosset de sabó de veritat". El llibre està format per diverses parts que creen i recreen el mateix tema, amb repeticions, jocs de paraules, auto-referències i auto-rectificacions. Es tracta d'un recull de notes treballades per a la seva publicació, després d'haver estat pensades per a l'exposició oral. Hi trobem fins i tot una proposta teatral, deutora d'una carta en què Albert Camus —la carta es reprodueix dins el text— li comenta que la lectura de l'original d'El sabó no li ha resultat prou clara; Ponge decideix organitzar de nou la informació des del punt de vista d'un escenògraf.

Les característiques, en aquest cas, de la poesia prosaica o la prosa poètica de Ponge són les mateixes que trobem a El partit pres de les coses. L'aparent simplicitat dels plantejaments literaris de l'autor no són sinó la màscara d'una concepció total sobre el món i sobre el paper que el llenguatge pot exercir en ell o respecte d'ell.

Autor d'enorme influència en el desenvolupament de la literatura objectiva dels novel.listes francesos de la dècada dels 50 —entre els quals podríem destacar Alain Robbe-Grillet o Nathalie Sarraute— Ponge constitueix una interessant raresa literària que, sens dubte, agradarà als paladars acostumats a apreciar sabors inesperats. Apassionat de la paraula i de la seva força, no podem oblidar que, entre els seus supòsits artístics, hi havia un com aquest: "És més important que un objecte textual funcioni més que no pas que signifiqui".