Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Salvatges!

PARAULES EMMETZINADES

Maite Carranza

Edebé

Col.lecció Periscopi, 11

248 pàgines. 9,60 euros

Premi Edebé 2010

EL SALVATGE

Antoni Garcia Llorca

Cruïlla

Col.lecció Gran angular, 162

156 pàgines. 8,50 euros

Premio Gran Angular 2009

HE JUGAT AMB ELS LLOPS

Gabriel Janer Manila

La Galera

Col.lecció Bridge, 1

164 pàgines. 13,95 euros

Premi Joaquim Ruyra 2010

Heus aquí tres novel.les amb premi. Heus aquí tres protagonistes salvatges. Dos d'ells coincideixen en el mateix personatge d'origen i se'l pot anomenar salvatge per haver crescut sol, al mig del bosc, entre animals, i lluny de la humanitat. L'altre, cal anomenar-lo així per haver actuat com un animal enmig de la humanitat. Anem a pams, però.

Antoni Garcia Llorca va guanyar el Premio Gran Angular 2009 amb El salvaje que, un any després, ens arriba en català. Per bastir l'obra, l'autor va cercar diversa informació sobre infants salvatges, triant un cas que fou la base d'una tesi doctoral, La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de "Marcos", escrita fa trenta anys per Gabriel Janer Manila. Aquest, empès possiblement per aquesta novel.la, ha mogut fitxa i ha novel.lat també la matèria que recollí en aquell moment, cosa que sempre havia desitjat.

A He jugat amb els llops, Gabriel Janer Manila narra la peripècia d'en Marcos des que és venut pel seu pare i abandonat en una serra per tenir cura de les cabres fins que, al cap d'uns quants anys, el tornen a la civilització. L'estil, tendre i poètic, de Janer Manila i el material literari amb què treballa és allò més destacat de l'obra, que es mostra excessivament lineal i monòtona, centrada a descriure la curiosa relació del personatge amb el seu entorn, especialment amb els diversos animals que hi habiten. Hi manca un objectiu prou potent com per desvetllar l'interès del lector, més enllà de la descripció poètica del periple del personatge.

A El salvatge, Antoni Garcia Llorca ens narra els mateixos fets amb un estil semblant —val a dir que ambdós autors coincideixen en diversos aspectes: l'ampli domini del llenguatge, la riquesa del vocabulari, el nivell d'exigència, la prosa poètica...—, encara que hi afegeix un anar endavant i enrere en el temps, una alternança de situacions entre les vivències a la natura i la posterior estada a l'asil, que li dóna més joc, intensitat i punts d'interès. A estones, el perd una mica l'excés de metàfores, però Garcia Llorca aconsegueix un relat més dinàmic i sorprenent. Un aspecte en el qual coincideixen ambdues obres és que captivaran més l'adult que el jove, tot i pertànyer a col.leccions juvenils.

Marcos és un salvatge, però no ho és per voluntat pròpia ni té una fantasia malvada, "un home si està sol no té amb què subjectar la imaginació", ni les seves són Paraules emmetzinades, com ho són les del presumpte culpable de la darrera novel.la de Maite Carranza, que ens mostra la seva ductilitat. Si bé s'ha mogut sovint en el terreny del realisme, i darrerament, en el del gènere fantàstic, ara ens sorprèn amb un thriller centrat en el maltractament de gènere i els abusos sexuals. El seu estil és absolutament directe. El tema és monogràfic i redundant, però és que tot gira al voltant d'un cas que porta quatre anys sense resoldre's: una noia desapareguda, un cos que no es va trobar... Un policia, en els seus darrers dies de servei abans de la jubilació, descobreix noves pistes, i en qüestió d'hores, el cas dóna un tomb. La descripció dels fets, tot focalitzant a cada capítol les vivències des d'una persona i perspectiva diferent, dóna un ritme trepidant i una enorme intensitat a la novel.la, i l'autora, familiaritzada amb els guions televisius, aconsegueix fer anar al lector pels viaranys que es proposa. Un thriller corprenedor, de denúncia, que manté l'autora en els cims de la literatura juvenil del nostre país.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 15 de julio de 2010

Más información

  • LLIBRES