Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

La forma d'un cistell

"XANGAI 2010. BENEDETTA

TAGLIABUE. EMBT"

Exposició al Palau Robert

de Barcelona

Fins al 19 de setembre

L'arquitectura del pavelló d'Espanya a Xangai es pot veure al Palau Robert, on es mostren un conjunt de materials diversos, bàsicament fotografies, plànols i moltes maquetes, que ens donen una idea, ja no del pavelló, sinó de la seva construcció que és potser el més interessant. El pavelló ha publicitat la seva originalitat a partir del material de construcció, el vímet. En general els materials teixits no són habituals en els edificis, almenys a l'exterior, però encara ho són menys materials com el vímet, el cànem, l'espart, el jonc o el canyís. Són materials que pràcticament han desaparegut, igual que els objectes fets a partir d'aquests i els seus artesans. Els estris que en resulten, ja siguin cistells o palmons, tenen una intuïtiva correspondència amb l'arquitectura, potser perquè semblen "construccions".

Una aspiració de l'arquitectura expressionista, al primer quart del segle XX, era la desaparició de l'estructura en els termes fixats per l'arquitectura moderna que ha basat la seva forma en l'acer i el formigó armat de les seves estructures portants. Els expressionistes cercaven un edifici més teixit que no pas construït, esmicolant la seva estructura en elements que es dissolguessin en l'edifici fins a no poder distingir què és suport i què és tancament. És per això que resulta tan inspirador el treball que genèricament associem amb els cistells, dels que ens interessen tant l'objecte en si com la seva construcció, tan "visible" encara quan són acabats. Des d'aquest punt de vista un dels millors llibres d'arquitectura que conec és el Tratado de cestería ibérica, un regal que ens va deixar la desapareguda antropòloga suïssa establerta a Barcelona, Bignia Kuoni.

El missatge del llibre, entre d'altres, és que els constructors d'estors, tanques, nanses, gàbies, ruscs, paneres o dels mil i un cistells per les coses més variades, no es plantejaven problemes de forma, aquesta sorgia naturalment, sense fantasia, com diria A. Loos. L'estri a teixir, el seu ús, el material i —molt important— l'experiència, donaven lloc a aquest conjunt extraordinari d'objectes. Cosa que no succeeix amb l'arquitectura del pavelló que està plantejada essencialment com un problema de forma, resolt en canvi amb fantasia i un recobriment de vímet semblant a unes grans escates.

La semblança del pavelló amb el treball dels cistellers, més aconseguida en la fase del concurs, no és curiosament pel recobriment, sinó per la peculiar estructura de suport de les peces de vímet. Aquest boterut cistell d'acer tracta de resoldre la vella aspiració expressionista, cosa que fa parcialment, ja que el vímet és sobreposat més que teixit. Per poder dir que el pavelló és un cistell —"el cesto español", se l'ha batejat— hauria calgut un major teixit entre la construcció, el material i l'ús, però, és clar, mentre que podem imaginar el perquè de la forma d'un cistell no podem fer el mateix amb el pavelló d'una expo.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 15 de julio de 2010

Más información

  • ARQUITECTURA