Poètica d'Albert Serra

COFRE ALBERT SERRA

3 DVD + llibre 144 pàgines

Edició limitada

Edita Intermedio

39,95 euros

El cofre de DVD dedicat a l'obra d'Albert Serra té tres discos i un llibre. Aquest té les dues millors pàgines que he llegit sobre el cine de Serra. Una anàlisi precisa sobre aquesta contemplació de l'errància. Un amidament mil·limètric del seu llenguatge. Són de Pere Gimferrer.

Després vénen una sèrie de consideracions del propi cineasta, pla a pla, sobre Honor de cavalleria. És tot un exercici per a l'espectador que ha vist la pel.lícula —la majoria de films, curts i llargs, de l'autor són en DVD— llegir les estratègies que hi ha darrere les escenes i la importància que el director dóna a determinats detalls. No es tracta de trobar les respostes d'un examen sinó de conèixer un aspecte que s'amaga sistemàticament: les condicions i a prioris de la producció. Llegir, per exemple, per què Serra tria actors no professionals aclareix moltes coses de la seva poètica. Quan el personatge, diu, ha de despertar-se, l'actor que l'interpreta, que no s'ha vist mai despertant-se, acut a reproduir una imatge ja vista. L'actor no professional pot ser millor perquè està acostumat a interpretar sense model, sense repertori, i ha de produir més que reproduir.

Per a Serra el treball amb els actors és més important que l'enquadrament, que amb prou feines mira mai. Es veu al documental sobre la filmació d'El cant dels ocells, on hi ha un detall que el fa molt bressonià. Serra creu, com Bresson, que l'actor cansat, físicament esgotat, s'allibera d'artificis. I com Bresson fa una recerca de l'essencial fílmic. Un per la via de la metonímia (la part en lloc del tot) i l'altre per la via d'un miniaturisme que escala cap al món oníric.

El DVD ofereix, a més, curtmetratges poc coneguts de Serra. Sobta en aquest capítol el dedicat a Miquel Bauçà, un exercici experimental envellit, que s'ha vist mil vegades (música i pantalla que canvia de color). Una llàstima, perquè Serra pertany a la mateixa espècie que Bauçà dibuixava en un poema: "Jo sóc un dels animals, no classificats encara, en perill d'extinció. Fóra llàstima de perdre'm".