Films i música sobre l'escenari
Teatre a través d'Internet és una de les novetats del cicle Radicals Lliure
RADICALS LLIURE
Teatre Lliure. Del 13 de maig al
5 de juny, entre 12 i 26 euros
(hi ha abonaments). 18.30, 20.30 o 22.30
hores, segons el dia.
El director de cinema nord-coreà Shing Sang-ok va ser segrestat al 1978 per l'actual dictador de Corea del Nord Kim Jong-il, que volia servir-se de les seves pel·lícules per fer propaganda del règim. Pulgasari va ser un dels resultats d'aquest captiveri. Ara, Albert Serra reprèn aquest títol per retratar el totalitarisme de la República Popular, amb un film que inaugura la quarta edició del cicle Radicals Lliure avui a les 20.30 hores al Teatre Lliure de Barcelona. L'autor de El cant dels ocells, que s'ha vist obligat a interpretar un dels papers de la cinta, s'inspira en la història del realitzador coreà i en el seu cinèfil president, apropant el setè art als escenaris teatrals.
Sergi Faüstino aposta per posar damunt l'escenari 11 cançons de soul, punk i pop versionades per Kiko Amat i recitades pel propi director a C60 (divendres a les 20.30 hores i diumenge a les 22.30 hores). I la radical directora Angélica Liddell combina poesia i accions per explicar la vida de la violoncelista Jacqueline Du Pré al drama Te haré invencicle con mi derrota (dissabte i diumenge a les 20.30 hores).
De les 13 peces que formen el cicle, les més atrevides són les que prescindeixen d'escenari per representar-se i les que suprimeixen els actors en les seves representacions: David Espinosa i Àfrica Navarro protagonitzen Felicidad.es sense haver de trepitjar el teatre, en una conversa a través de l'Skype amb els espectadors. Roger Bernat substitueix el ballet de La consagració de la primavera pel públic, que haurà de recrear la coreografia que la ballarina Pina Bausch va fer de l'obra d'Stravinski amb l'ajut d'uns auriculars. El compositor Heiner Goebbels opta per reemplaçar els intèrprets per cinc pianos sense pianista a Stifters Dinger. I una maqueta i cinc pantalles, també sense actors, és el que utilitza la companyia Berlín per dibuixar un poble miner abandonat, a mig camí entre el teatre i el documental (Bonanza).
Altres espectacles que es podran veure fins al 5 de juny són Versus (Rodrigo Garcia), That's the story of my life (Macarena Recuerda), Mi vida después (Lola Arias) Prometeu no res (Indi Gest), Artefact (Agrupació Señor Serrano) i Club Fernando Pessoa (Societat Doctor Alonso).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.