Estarem a l'altura?

La consulta de la Diagonal és alhora una amenaça i una oportunitat per a Barcelona, Catalunya i la qualitat democràtica del nostre país. Un repàs de com han anat les coses en la transformació de la Diagonal. Al 2007 es van presentar una sèrie de partits polítics a les eleccions municipals, quatre dels quals —PSC, CiU, ERC, IC-EUiA— tenien en el programa electoral la modificació de la Diagonal, i un cop iniciada la legislatura, tots van votar a favor del procés de transformació de la Diagonal.

L'Ajuntament va presentar un projecte de participació de la ciutadania en la definició del resultat final, que suposava una aposta per la combinació de dues tècniques d'aprofundiment de la relació entre la ciutadania i les institucions. Aquest procés combina la consulta a entitats, consells consultius i ciutadania, amb el compromís de resposta a totes les aportacions i una consulta ciutadana en què tota persona empadronada a la ciutat major de 16 anys té dret a votar.

Demanem a la ciutadania: opinem, anem a votar

És el primer precedent important de consulta ciutadana

Deixant de banda si és aquest el tema més adient per fer una consulta a la ciutadania, o si és el que més transcendència té per a la millora de la qualitat democràtica i per facilitar una relació més propera entre administracions i administrats, pensem que serà bo compartir unes reflexions.

Molts de nosaltres fa anys que som víctimes d'aquesta moda de la "democràcia participativa", que sovint ens sembla que esdevé una excusa per no millorar els mecanismes de la democràcia representativa (llei electoral), però en aquest cas no podem eludir la nostra responsabilitat d'anunciar públicament la correcció de tot el procés.

Bé, potser no tot. La introducció de la tercera opció (la que representa "cap de les dues") suposa una certa alteració del procés tal com s'havia definit inicialment. L'equip de govern té legitimitat per plantejar la reforma, va aconseguir la majoria més que sobrada al Ple Municipal per emprendre-la i va decidir sotmetre-la a consulta per determinar-ne l'abast i la forma. La tercera opció no vol pas dir que no s'ha de reformar la Diagonal. El que vol dir és que no agrada cap de les dues opcions que s'han presentat, i en conseqüència queda lliure la interpretació per part del Govern i el Ple Municipal per executar una reforma sensiblement diferent de les dues anteriors o cap ni una. Tanmateix, sembla que la batalla per informar la ciutadania del sentit real d'aquesta opció està perduda davant la pressió electoral que s'acosta.

Arribats a aquest punt, des de la pluralitat de perspectives que representem, volem donar a conèixer a la ciutadania algunes peticions que fem:

A la ciutadania. Opinem, anem a votar. Barcelona genera models de referència i tenint en compte la manca de costum o valentia de les institucions per preguntar a la ciutadania què en pensem de com s'ha de fer res, creiem que hem d'apel.lar a la participació. Entitats i ciutadania sovint ens queixem que les institucions no ens tenen presents, que, figuradament, quan truquem per telèfon sembla que no hi hagi ningú a l'altra banda de la línia. La setmana de la consulta serà la institució que ens trucarà i estarà a les nostres mans contestar: rambla, bulevard o cap de les dues, però contestem, que si no tindran l'excusa perfecta per no trucar mai més.

Als grups municipals. Que ens diguin quina opció prefereixen i per què. Si han deixat de ser partidaris de la transformació de la Diagonal des de les darreres eleccions municipals no passa res, que exposin els seus motius, els seus canvis de prioritat i com afecta això a la coherència de la seva acció institucional a partir d'ara i segur que la ciutadania serà capaç de fer-se'n càrrec. Però que es posicionin. Els partits polítics són referents d'opinió, més encara en l'acció institucional, així que orientin vostès els electors de forma raonada i polemitzin si cal, però exposin els pros i els contres de cada opció i, si pot ser, optin per una d'elles, com farem la ciutadania..

Als mitjans de comunicació. Ajudin a la ciutadania a prendre posició a partir de la contraposició dels arguments tècnics que es deriven de cada proposta: afectació a la mobilitat, complementarietat amb la xarxa de transport públic que es posarà en marxa amb aquesta reforma, dades reals de vehicles que avui creuen la Diagonal sense barrejar-la amb la dels que entren a la ciutat, donant espais de comunicació a les entitats que tenen una opinió fonamentada sobre el tema i no són econòmicament prou potents per tenir els seus espais de comunicació pròpia, etc. Si la premsa és el quart poder, estaria bé que també apostés per la qualitat democràtica i la utilitat de la informació que transmeten per a la presa de posició dels electors.

Amb la Diagonal i la consulta ciutadana ens hi juguem alguna cosa més que el futur d'un carrer, és el primer precedent important de consulta ciutadana de la capital del nostre país que de ben segur esdevindrà referent per a futures ocasions. Estarem a l'altura de l'oportunitat que se'ns presenta?