Més enllà de Gutenberg

Estic tornant cap a casa després d'un dia esgotador en què no he parat de respondre i respondre —sempre amb la mateixa resposta, resposta perfectament memoritzada, dita de forma molt mecànica— a preguntes dels periodistes sobre el futur del llibre imprès. Ja m'està bé per haver escrit una novel.la en què comento el pas de Gutenberg a Google. Al llarg del dia, m'he demanat diverses vegades què hauria estat de Kafka si hagués hagut de respondre en mil entrevistes per què va escriure que Gregor Samsa es va trobar un dia al llit convertit en una bèstia monstruosa, amb una esquena dura com una closca i un ventre bombat. M'imagino Kafka escoltant mil vegades la mateixa pregunta:

'Estic desfet. Estic, amb el vostre permís, molt PDF. Hi haurà ruptura, és clar que sí'

—És vostè, aquella bèstia?

—Disculpi, senyor?

Hi ha hagut un moment terrible en què, sens dubte a causa del cansament, m'ha semblat que en lloc de demanar-me pel futur del llibre imprès s'interessaven pel futur de la bèstia. Sort que ja passava per l'última entrevista.

Recordo que, a partir d'aquell moment, contagiat per l'aclaparadora insistència de les preguntes al voltant del mateix tema —que si Gutenberg i que si Google, i tornem-hi tota l'estona, anant i venint de Google a Gutenberg i de Gutenberg a Google—, he començat a veure realment el llibre imprès com si aquest fos un vulgar escarabat repugnant que acabarà interessant només a acumuladors de paper vell i brut, és a dir, a gent malalta i afectada per aquella variant horrible del mal de Diògenes que és tenir llibreries.

Ja estic tornant feliçment cap a casa. Ho faig a peu i en aquest moment camino per un carrer solitari, mal il·luminat. Si no fos perquè és al costat de casa i el conec molt bé, em pensaria que és un carrer perillós. Camino certament fatigat i pensant obsessivament en allò que he respost avui a tots els qui m'han entrevistat: "No hi ha motiu per alarmar-se amb la irrupció del món digital en la literatura perquè entre Gutenberg i Google no hi ha una ruptura sinó una continuïtat. El que seria alarmant és que desaparegués el llenguatge, el pensament, la narració".

Ha estat particularment fatigant la pallissa de l'últim entrevistador ja que s'ha entestat a fer-me veure que no és gens cert que no hi hagi ruptura entre Gutenberg i Google. Només cal observar, em deia, que impossible que resulta citar d'un llibre digital la pàgina en què hi ha una frase que ens ha commogut. Es pot, em deia, citar la pàgina si el llibre ja és en un PDF que reprodueix la paginació del volum en paper, però si per contra el text es pot adaptar en tipus i mida de lletra, les pàgines deixen d'existir i tot va seguit, i per tant no es pot citar tret que es digui: per a una pantalla de x polzades i tipus de lletra tal amb mida de font tal, però això seria realment absurd...

No sé què ha passat, potser ha estat el moment en el qual s'han acumulat tots els moments del dia en què m'han preguntat per Gutenberg i Google, però el cert és que aquestes paraules m'han colpit la ment amb una certa brutalitat i ara estic arribant a casa no només fatigat sinó amb el cap clarament punyit per les paraules del darrer entrevistador, especialment per una, per la paraula —no sé si hi arriba— PDF.

PDF és una paraula? M'estic tornant boig? Aquesta altra també és una bona pregunta. Ja no sé si, quan arribi a casa, podré dormir. Tot em dóna voltes, com si les punxades provinguessin d'una baldufa que un cop fos punxó, un altre fos una bèstia monstruosa, i que aquesta bèstia fos, a més a més, el futur del llibre. Alguna cosa em diu aquí dins —al cap, reiteradament punyit i a punt d'esclatar— que, en realitat, la producció i la distribució de llibres a poc a poc migrarà cap al ciberespai i la pantalla substituirà la paraula escrita sobre el paper, i que hi haurà una ruptura per molt que jo vulgui creure i digui el contrari. Estic desfet. Estic —amb el vostre permís— molt PDF. Hi haurà ruptura, és clar que sí. Pot ser que això sigui el que passarà. Però el pitjor és que encara no he arribat a casa i ja només veig escarabats que semblen patètics actors còmics en un gran drama molt seriós. El drama és el meu. I en sóc l'escarabat principal.

—Per què diu vostè que és una bèstia monstruosa, amb una esquena dura com una closca i un ventre bombat? —imagino que em demana un desconegut abans de girar a la cantonada que ja hi ha al costat de casa.

Estic en perill? Ho estarà encara més el llibre imprès? Tinc por d'alguna cosa?

—Creu que desapareixeran els llibres impresos i anem cap a un món completament digital? —imagino que em pregunta l'acompanyant del desconegut.

És com si fossin els dos últims entrevistadors del dia. El cap em roda. Si com a mínim tingués por. Però el carreró ara fins i tot em sembla il·luminat. Hauré mort per culpa del problema entre Gutenberg i Google? Cada vegada el carreró em sembla més viu, com si hagués ingressat en un altre món. Llum del més enllà.

—Avui ja no responc a més preguntes —dic—. Com diria Shakespeare, Gutenberg és Gutenberg i Google és Google. Entesos? I ara, amb el vostre permís, estic PDF.

Giro a la cantonada i deixo enrere els entrevistadors i, a punt d'entrar a casa, veig que a les claus hi ha escrit el futur del llibre. És tan horrible el que llegeixo en les meves pròpies claus que no sé si silenciar-ho. A partir d'ara, si algú em torna a demanar pel futur del llibre imprès, callaré piadosament, com un mort. No és agradable saber que Google tampoc no sobreviurà i que més enllà de l'era digital ens espera el terrible Eyjafjallajökull, el centre de Difuclyatd, on se sent el permanent i inconfusible glu-glu d'un desguàs.