Què miren els personatges?

LA SAGRADA FAMÍLIA

Creació de Dagoll-Dagom

Proper capítol, dia 19 d'abril

TV-3

Vicenç Pagès a l'esplèndida Els jugadors de whist, per presentar els components de les famílies de la seva narració acut, entre altres recursos, a dir-nos els programes de tele que els agraden. Per exemple, a casa del Jordi, el programa favorit de la Nora és CSI Las Vegas. A casa la Halley, el pare mirava Los Soprano. I realment funciona per conèixer millor un personatge saber quins programes li agraden. No poden ser gaire semblants si, suposem, un tria Gran Hermano i un altre s'estima més mirar Hermano mayor, per més que els títols semblin confondre's. Però si un escriptor volgués fer la mateixa maniobra amb els llibres que llegeixen els seus personatges... s'entrebancaria. Quants llegirien i què? I que un personatge no en fullegi cap no el fa gaire estrany.

Fem una ullada a la tropa de La Sagrada Família. A l'avi li agrada el whisky, tots juguen a cartes i el pare s'empassa documentals sobre la fauna planetària que ajuden, a més, a explicar les incidències en el seu biòtop. Ara hi ha una neboda que arrossega La Bíblia. Qui sembla més llegit és l'Eduard, amb una biblioteca molt ben ordenada. No sabem gaire si, o què, llegeixen, però són personatges molt ben dibuixats. Hi ha un bon treball d'actors —Lluïsa Carbonell, Jordi Bosch...—. I també ajuda, i aquesta és la major singularitat de la peça, que la càmera els sàpiga mirar d'una manera poc aviciada. Hi ha tot un exercici d'estil. Sembla estrany que la petita pantalla hagi oblidat el primer pla, tan indicat per a ella. Aquí el repesquen amb saviesa. La sèrie té trucs tan senzills com efectius. L'ofici de mediadora de la mare permet introduir cada setmana una trama i uns personatges diferents sense forçar les situacions domèstiques. No són uns personatges gaire recargolats, els coneixes de seguida. Potser és perquè la majoria no llegeix.