'Ara ens calia trobar noves sonoritats'

Josep Ramon Jové és editor i productor musical i promotor de concerts i gires. Dirigeix la discogràfica i productora Quadrant des d'on grava i organitza gires de músics de folk i jazz. Ha estat manager de la Incredible String Band, referència inevitable parlant de folk obert, imaginatiu i influent, i actualment treballa en els projectes dels seus membres en solitari. És per això una veu autoritzada per valorar aquest panorama musical.

Pregunta. Creu que l'aparició d'aquests grups obeeix a l'èxit del folk anglosaxó?

Resposta. L'èxit del folk al mercat anglosaxó ha estat un detonant important, però crec que no és l'únic factor que ha propiciat l'esclat actual del folk a Catalunya. Penso que discos com Jo, la dona i el gripau de Pau Riba o el Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa també han tingut un paper destacat en aquest fenomen com a referents d'una generació que els escoltava a casa dels pares. Aquestes escoltes poden haver propiciat sanes curiositats que porten a descobriments com Música Dispersa o, fins i tot, i en un àmbit paral.lel, representants de la Nova Cançó.

'Avui tenim folk català i als noranta només vam tenir rock cantat en català'

P. Quines són per vostè les característiques essencials d'aquests artistes?

R. Per mi els trets comuns d'aquesta fornada de grups folk catalans serien el desig de basar-se en una sonoritat acústica o una combinació entre l'acústic i l'elèctric que no deixa de banda les noves tecnologies. L'utilització d'internet com a principal mitjà per donar-se a conèixer és també un tret destacable, així com un cert i sempre necessari atreviment en la recerca d'un concepte sonor del grup i una certa recuperació d'un esperit dels anys seixanta i setanta combinat amb una modernitat, lògica conseqüència de viure en el seu propi temps.

P. La tradició musical d'aquestes bandes està vinculada als precedents històrics catalans?

R. Sospito que tothom en aquest entorn del folk sap qui era el Grup de Folk, entenc que referents com Pau Riba o Sisa són sobradament coneguts. No estic segur de si els folkies catalans contemporanis es consideren ells mateixos com a continuadors o actualitzadors d'a-quella tradició. Caldria esbrinar si avui importa més ser continuador d'una tradició o ser simplement cool.

P. Quina raó pot explicar l'aparició d'aquest tipus de bandes?

R. És una qüestió difusa. Un cop superat el boom del rock català dels noranta, ara ens calia trobar noves sonoritats i m'agradaria pensar que això s'ha produït de forma natural. Entenc que el rock català no pot ser la influècia d'aquests folkies contemporanis.

P. Es pot dir que tenen denominació d'origen, que són reflex del seu territori?

R. Sens dubte. No només per les sonoritats sinó també per l'imaginari que apareix a les lletres de les cançons. El folk català no necessita desvincular-se de la gran influència anglosaxona per tenir identitat pròpia. Penso que aquesta gran conquesta del folk català no va ser present en el rock català dels noranta. Diria que avui tenim folk català i que als noranta només vam tenir rock cantat en català.