L'humus de la creació
L'obra de Tàpies, que arriba fins als núvols (i cadira) i s'impregna de la llum dels amples capvespres del carrer Aragó, enfonsa les seves arrels als subsòls de la seva personalitat i, més matèricament ?i valgui l'expressió?, en els del seu museu. S'hi ha disposat una selecció de llibres, obres d'art i altres objectes de les èpoques i cultures més variades, reunits per l'artista al llarg de la seva vida i que ens endinsen, en un viatge apassionant, en el seu món d'interessos i afinitats, en definitiva als seus orígens. No s'ho perdin. La vista salta sorpresa d'un objecte a un altre ?d'una màscara fang a un casc de bronze d'hoplita grec, per exemple, o d'unes anotacions musicals de John Cage a una escultura totèmica de Timor, i d'allà a un frare de Zurbarán o a una Verge romànica? admirant-los i a la vegada intentant d'establir relacions entre tots i de discernir què va atreure Tàpies per adquirir-los, quin lloc ocupen en l'humus de la seva creació. Hi ha coses especialment fabuloses: un esplèndid vas canopi d'alabastre, una figura sumèria procedent de Mari que no desentonaria al museu nacional de Damasco, un cap real d'Ifè (Nigèria), una destral cerimonial precolombina, una petita estàtua de les Cíclades, un estendard papua, una màscara enorme africana que suggereix un coleòpter (un cérvol volant) escapat d'un ensomni de Max Ernst... Menys inesperats són els tankas, les cal·ligrafies japoneses, els mandalas tàntrics, l'aiguafort de Picasso, les obres de Klee, Kandinsky, Miró, Arp, o l'ou còsmic indi de granit. Hi ha picades d'ullet: el peu de llautó d'un antic reclam de callista que demana a crits un mitjó. La peça numerada amb l'1 és el dibuix indi de dues serps que s'entrellacen, símbol del coneixement, i l'última, la 82, una arqueta gòtica tancada, que conté, potser, l'últim misteri de la creació, o dels seus torments.
La vista salta d'una màscara fang a un casc d'hoplita i d' allà a un Zurbaràn
A la zona bibliogràfica, mentre en una pantalla es projecta À la conquête du Pôle, de Méliès, amb màquines voladores estranyes i l'aereobús càndid de l'ingenieur Maboul, es pot admirar els Principia de Newton (edició de 1726), el Vesalius de gran format de 1543, el De occulta philosophia d'Agrippa (1533), o qualsevol altre dels extraordinaris (i envejables: que portentoses que són les il·lustracions de la Cometographie d'Hevelius i quina edició tan maca de The Golden Bough de Frazer!) llibres de la biblioteca de Tàpies que s'exhibeixen i diuen tant d'ell. Un es pot imaginar al pintor recolzat davant d'aquests volums sensacionals, provant d'endinsar-se en les seves meravelles i els seus misteris. O acariciant els objectes procedents dels confins més distants del planeta, de fronteres remotes i terres salvatges, però també de les geografies més estranyes i recòndites de l'ànima humana. Per fondre-ho a la retorta de l'alquimista, a la paleta taumatúrgica del pintor.
