L'art públic. La ciutat és una col.lecció

L'Ajuntament de Barcelona acaba de publicar un llibre: l'Art públic de Barcelona , un catàleg raonat de les quasi mil tres-centes obres d'art escampades per tota la ciutat. Entre aquestes es troben coses molt diverses, unes pròpies d'aquest gènere i d'altres que a priori no pensaríem que en formen part ja que a les escultures, obeliscs, monuments, plaques commemoratives o murals -molts dels quals esquitxen algunes estacions de metro- s'afegeixen fanals, fonts, mitgeres arreglades, portes singulars, il.luminacions o arbres simbòlics. El catàleg, que ara pren forma de llibre provinent d'un web, és l'esforç de molts que hi van treballar. Dirigit pel desaparegut Ignasi de Lecea, company i amic que va aplicar la seva intel.ligència, meticulositat i capacitat de treball a aquesta obra, la paraula "raonat" que acompanya aquest catàleg enciclopèdic fa simplement honor a la veritat i a la seva persona.

El catàleg pot ser una forma enormement suggeridora de veure la ciutat

De totes les formes que tenim de veure la ciutat, aquest és potser ara una forma enormement suggeridora. Planteja una relació amb la ciutat quasi nova. Fins i tot pels barcelonins repassar el catàleg convida anar a cercar les peces i, per tant, haver de fixar-nos uns itineraris que replantegen la forma de relacionar-nos amb la ciutat, per exemple a partir de les estacions de metro. La ciutat en alguns punts es converteix en un conjunt de col.leccions, la major part estan disperses, no estan organitzades com en un museu o en una exposició. Ara, que aquests dies passats hem pogut veure una col.lecció d'escultures d'Auguste Rodin a la rambla de Catalunya, ordenades i posades per poder ser vistes còmodament com en un museu a l'aire lliure, resulta oportuna la comparació. La ciutat no és així, el "museu" de l'art públic es troba organitzat de manera diferent, no està ordenat per estils o per autors o tan sols cronològicament. De fet, el més museístic és aquest catàleg, ja que les sales a l'aire lliure que contenen les obres no estan organitzades. Seguint el raonament que Steen Eiler Rasmussen aplicava a l'arquitectura, si volguéssim veure les escultures d'un determinat autor o d'un gènere, hauríem de traçar un itinerari particular per poder veure les obres de forma adequada, el que potser ens portaria a veure una obra i resistir-nos a mirar-ne una altra molt a prop, fins no haver vist la seqüència adequadament, quasi com una mena de deriva situacionista. Ara, els museus, almenys aquí, no semblen gaire interessats en les col.leccions, en mostrar-les, exhibir-les i estudiar-les; en definitiva, en conrear el seu interès i el seu valor. Ja veurem què contindrà el futur Museu del Disseny de la plaça de les Glòries, o què passarà amb la col.lecció del Museu de Zoologia quan es traslladi al Fòrum. Per això mateix també és important aquest catàleg.

La ciutat, a partir d'aquest inventari, es converteix en un museu genial que barreja, i alguns cops, sembla quasi amagar aquestes obres entre la seva estructura urbana. Dilata la seva transcendència en fer equiparar les antigues amb les noves, les tradicionals escultures de figures humanes amb les contemporànies, o fins i tot amb fanals, il.luminacions o estacions de metro, i podríem dir que també amb nosaltres mateixos. La ciutat és així més que mai un conjunt de col.leccions, una de les quals avui ens ocupa, però també col.leccions de moltes classes, escampades, disperses, i reconeixibles tan sols pels que les volen considerar, la ciutat no és un magatzem endreçat, no és un "castrum" militar, és un museu viu perquè les seves sales es troben al nostre cap. Les ciutats són una suma de col.leccions i nosaltres els donem sentit.