Les il.lusions perdudes

La pastoral catalana

Julià de Jòdar

Proa

393 pàgines. 23 euros

Fins a cert punt, per una raó que té a veure amb la versatilitat, es fa difícil precisar d'una manera rígida què és una novel.la d'idees. Hi ha obres que aborden l'anàlisi social i ideològica d'una manera implícita -generalment a través de l'exposició de miniades vinyetes de la vida quotidiana- i d'altres que ho fan d'una manera explícita, sense refusar àrdues nomenclatures ni referències directes als aparats de poder i a les teologies ideològiques, materials ja transformats en plens objectes narratius. Amb relació a la substància de les novel.les d'idees, en la narrativa catalana actual podríem delimitar, mutatis mutandi , dos blocs. Un primer grup en què l'obra dissecciona l'anatomia d'una generació i una època molt concises ( Un llac amb flames , Hilari de Cara; La nit de les papallones , Jordi Coca; Els jugadors de whist , Vicenç Pagès; Cera , Miquel Pairolí...). I un altre grup on el relat històric queda subjugat a una decantació especulativa en què el debat d'idees, a cavall entre la trama narrativa i l'assaig, constitueix el punt primordial de l'obra ( El professor d'història , Joan Francesc Mira; Sayonara Barcelona , Quim Pijoan; o les excel.lents i encara no prou concorregudes novel.les La gàbia d'or , Antoni Puigverd, i La gran rutina , Valentí Puig).

Julià de Jòdar fa un gir formal: la pèrdua d'abarrocament en el seu estil

L'obra castiga una generació que confià en la utopia i ara fa una gestió agrisada

Amb La pastoral catalana , Julià de Jòdar (Badalona, 1942), sense abandonar el magma compacte d'una obra convencionalment fragmentària però que es pot llegir com un fris continu que radiografia l'evolució social i política dels darrers cinquanta anys, imprimeix nous matisos a la seva literatura. En primer lloc en aquesta obra s'imposa un gir formal que es concreta en una pèrdua d'abarrocament en l'estil. I en segon lloc s'aborda una confrontació amb els models ideològics de la contemporaneïtat, ingressant en aquella novel.lística que fusiona argument i debat ideològic. Després de la crònica generacional ( Zapata als encants ), després d'una imponent trilogia ( L'atzar i les ombres ) que escaneja els darrers 25 anys de franquisme i s'endinsa en els capítols de la Transició, i després de Natàlia Vidal -un fresc dels anys seixanta- arriba ara La pastoral catalana , crònica lúcida i ferotge sobre la contemporaneïtat.

En aquesta novel.la l'acció queda supeditada a la construcció d'una atmosfera. Amb les inconfusibles ràfegues líriques pròpies de l'autor, adoptant viratges de thriller , i amb un clar predomini de la prospecció psicològica i de l'anàlisi dels grans elements que remeten a una època marcada per la descomposició, a La pastoral catalana es narra el crepuscle d'un model de civilització.

L'Erina i en Pau, una parella barcelonina que ronda la seixantena, viatja a Miami per retrobar-se amb una antiga amiga d'ella, l'Àurea, una dona que va anar a viure als EUA atreta per en Jack, home misteriós, agent de la CIA, que, reclòs en un hospital de veterans, pateix una malaltia terminal. L'articulació d'aquests dos mons permet que el narrador conjunti la dimensió catalana amb la dimensió americana, per fondre les respectives ondulacions en un únic marc universal. Jòdar sacseja l'oasi català tot passant comptes a una generació que va començar confiant en la utopia i ha acabat resignant-se al realisme de la gestió agrisada. Amb una mestria narrativa que no oblida la implosió de la ironia kafkiana, Jòdar reconstrueix la més difícil de les memòries: la del present. A través d'escenes molt vives es descriu la dissolució d'una civilització. Les cues i els controls a l'aeroport, la resignada apatia sexual del matrimoni barceloní, el decàleg socioliberal d'excomunistes ara reciclats, el desmantellament de l'estat assistencial, amors dilapidats per imperatius d'estat, l'antic poder absolut d'un home ara moribund i rosegat pel càncer, l'abús, la tortura, el Vietnam, l'atemptat de les Torres Bessones, Bush, Obama, el revers immoral de les oena gés i del mestissatge cultural..., totes aquestes escenes conflueixen en el desguàs de la portentosa espiral crítica d'una genuïna novel.la d'idees que exposa estremidorament les bases d'una civilització crepuscular, capaç de proveir "una moral sense moral" i de desitjar "la felicitat com una forma d'infelicitat". En una solució de tancament, buscador i buscat coincideixen: l'espectre d'en Jack quadrarà tots els destins d'una parella, que, al seu torn, descobreix la pròpia atrocitat tot inspeccionant les atrocitats de l'altra parella. És la potència de les grans novel.les: caiguda i elevació, tot en un sol pas.