Entre vitrines i llibres

A la caixa hi posa "Remences" i està atapeïda de fitxes amb aquella lletra menuda, a ploma, tan característica de Jaume Vicens Vives i que recorda la de Josep Pla (que li va dedicar un homenot i que va dir del professor ben plantat: "exagerat de jerseis!"); però al costat ja hi ha manuscrits del que seran els seus llibres cabdals, els que ha decidit que cal fer des d'ara: llibres no tan carregats de recerca; som als anys 50 i, vist el que ha vist a París en un congrés internacional, se li ha reforçat la intuïció: cal superar el franquisme obrint-se a Europa i per redreçar Catalunya cal una historiografia un pèl més assagística, de síntesi interpretativa i que giri full de la història medieval (i, per tant, emotiva) catalana. Ell mateix ho practicarà: deixarà el segle XV per encarar de ple el XIX i arribar (la mort li ho impedirà) fins a la generació de 1901.

Tot això es pot veure en una sola vitrina de les que conformen la mostra Jaume Vicens Vives i la nova història, que, fins al 21 de març, es podrà visitar al Museu d'Història de Catalunya. L'exposició, en pot petit, té bona confitura, perquè es veu créixer el personatge, se l'intueix com a home polític (retalls dels seus articles a Destino; el seus diàlegs amb gent del règim propera a l'Opus Dei) i es plasma la seva tasca de frontissa, com demostra la diversitat de notes de condol que rep la família quan mor: des de Juan de Borbón fins a la del comité de Barcelona del PSUC, passant per l'alcalde Porcioles o Josep Tarradellas.

L'historiador Josep Maria Muñoz, el comissari, ha fet portar fins i tot el sofà de casa on Vicens Vives llegia com un posseït, i on també ho feia el seu fill gran Pere i, segurament, les tres filles i el petit Albert, ambdós nois ahir presents a l'acte.Ho guarden tot, els fills i, a sobre, han decidit recuperar els textos fonamentals del pare en l'editorial familiar del seu nom. Però amb sorpreses. Així la Notícia de Catalunya portarà pròleg sucós de Borja de Riquer, que recorda un any llarg que el llibre quedà retingut a censura, mentre que el de Industrials i polítics del segle XIX serà del deixeble de luxe Josep Fontana. Creu Muñoz que podria sortir correspondència inèdita de Vicens Vives amb gent com Pla, Ferrater Mora, Rafael Calvo-Serer... i sap del cert que hi haurà un estudi de Cristina Gatell i Glòria Soler sobre la seva vessant política.

Els actes de l'Any Vicens Vives, que ahir va encetar John Elliott ("va trencar molts tòpics, entre d'altres el que en la història de Catalunya no sempre els de fora eren els dolents"), són tants que obliga a remetre a Internet (http://pagines. uab.cat/anyvicensvives). I mentre, ja salten sorpreses, com l'edició (per la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales i Vicens Vives) del Atlas de la evolución de la humanidad (61 mapes que va dibuixar, mai publicar i que arribaren a Fontana per un llibreter de vell). Però el millor homenatge era sentir Jordi Nadal (El fracaso de la revolución industrial en España) recordar les classes del seu mestre: "Sense ell no hagués estat mai historiador". Definitiu.