Agenda

CONCERTS

Dins el marc del Festival del Mil·leni, els Love of Lesbian porten la seva llarga trajectòria de pop surrealista en un directe al Palau de la Música. (Avui, 21 hores).

Fito y Fitipaldis, acompanyats dels rockers La Cabra Mecánica, toquen al Pavelló Olímpic de Reus on faran conèixer el seu darrer disc titulat Antes de que cuente diez (Divendres, 29).

Quimi Portet interpretarà en directe el darrer disc que ha fet, Viatge a Montserrat, al Teatre Joventut de l'Hospitalet (Divendres, 29).

Mazoni presenta en directe a la Sala Apolo de Barcelona les cançons intimistes i evocadores del seu disc 7 songs for a sleepless night (Divendres, 29).

Melendi arriba al Sant Jordi Club de Barcelona després de portar per tot Espanya l'exitosa gira del seu darrer disc Curiosa la carta de tu padre (Divendres, 30).

Els Susan's Red Nipples són indies i, a més, són els guanyadors de la final estatal del concurs Emergenza'09. Ara porta el seu potent directe al Convent de Sant Agustí de Barcelona (Dissabte, 30).

TEATRE

Des del principi va ser un èxit de representació i aviat, L'Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, es va convertir en una de les obres cabdals del modernisme català. El 1997 va ser l'obra escollida per inaugurar oficialment el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ara, aquest retrat de la burgesia barcelonina, menestral i treballadora, torna a la Sala Gran del TNC dirigida per Carme Portaceli i amb dramatúrgia de Pablo Llei. L'Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Del 3 de febrer al 21 de març. TNC.

DANSA

"Fa quinze anys que estic fent aquesta coreografia, però no me'n canso mai", explica Cesc Gelabert

. El ballarí va conèixer Gerard Bohner el 1984, durant la seva primera actuació a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlín. Al cap d'uns anys, el 1996, Gelabert va sentir la necessitat de "posar-se a la pell d'una altra persona", provar amb la creació d'un altre. Llavors va pensar en Bohner i en La sección dorada, obra solista de tres parts, creada el 1989. "La més dramàtica de les seves obres", ja que va ser concebuda els darrers -i tràgics— anys de la seva vida. La peça, va dir, "és com la memòria de la vida d'una persona, aparentment simple, però molt difícil de ballar, no et pots despistar ni un instant, estàs contínuament ocupat fent un cosa senzilla".

Per ser al més fidel possible a la coreografia, Gelabert es va basar en els vídeos de la italiana Cosima Santero, que havia gravat els solos. Quan va veure les imatges, li va semblar que es tractava d'una improvisació. "Tan bon punt vaig començar a assajar, em vaig adonar que l'estructura era detalladament estudiada. No es pot tocar ni moure, només se li ha de donar vida".

Gelabert, que va lamentar "la falta de solos a la dansa contemporània", va destacar la necessitat de tenir un repertori, que "el que es va fer bé en el seu moment no es perdi".

Per Gelabert, el seu admirat Bohner va estar "eclipsat per l'enorme importància de Pina Bausch, una coreògrafa "més accessible, més directa. Bohner és molt més abstracte. Si s'ha d'estar quiet durant tres minuts, s'hi està. Cada un dels seus moviments és com una escultura, tots tenen sentit. És dansa pura, comparable a una conversa".

El ballarí va explicar que per reconstruir La sección dorada ha volgut deixar-la "neta i transparent", per, a poc a poc, anar afegint-li la seva pròpia personalitat.

A la coreografia, d'estètica molt minimalista, Gelabert es mou per set grans llistons de fusta i plexiglàs, que serveixen de marc perquè el ballarí faci moviments pensats per exhibir 13 parts del cos. "No és un muntatge espectacular, no faig ni un salt", tot i que, a canvi, va destacar l'apropament físic amb el públic. "Estic tan a prop que sento que estic despullat". La sección dorada. Teatre Lliure. Fins al 31 de gener. — H. BELMONTE

EXPOSICIÓ

Bona part del disseny del segle XX no existiria sense la tipografia Helvetica. Creada al 1957 pel suís Max Miedinger per modernitzar la tipografia Haas Grotesk, l'Helvetica —coneguda fins als anys seixanta com a Neue Haas Grotesk— és una de les lletres més emprades per la seva simplicitat i adaptació a qualsevol context, cosa que l'ha convertir en una de les més famoses.

Amb motiu del seu 50è aniversari al 2007, museus de tot el món —com el MOMA i el Design Museum de Londres— li van dedicar grans exposicions, i Gary Hustwit va dirigir el documental homònim Helvetica, que el proper dijous 4 de febrer es projecta al MACBA, dins les activitats relacionades amb la mostra del DHUB, Helvetica. Una nova tipografia? que es pot veure a la seva seu del carrer Montcada fins al 7 de febrer.

A la projecció li seguirà un debat on assistirà el reconegut estudi de disseny Experimental Jetset d'Amsterdam, entrevistats per al documental, on reflexionen amb d'altres personalitats sobre el treball creatiu, les decisions estètiques i les repercussions polítiques implícites en l'ús de la tipografia. "En certa manera, l'Helvetica és a la tipografia com els Beatles al pop", afirma a la seva entrevista Danny van den Dungen, un dels tres components de l'estudi holandès. Amb aquesta comparació és possible imaginar la magnitud i la influència d'aquest tipus de lletra, que encara avui es fa servir després de més de cinquanta anys d'aplicació a tot tipus de suports, des de samarretes, discs, llibres i packaging de medicines fins a campanyes polítiques. Helvetica. Una nova tipografia? DHUB carrer Montcada. Fins al 7 de febrer.— C. DE LERA

LITERATURA

Lisbeth Salander i Michael Blomkvist han protagonizat la famosa trilogia de Stieg Larsson i ha conquerit el temps d'oci de molts lectors del gènere negrecriminal. En la cinquena edició del BCNegra, la trobada de novel·la negra de Barcelona, que es desenvoluparà entre l'1 i el 6 de febrer, un grup de novel·listes com Ian Rankin, Don Winslow, John Connolly, Paco Ignacio Taibo II, Rosteix Larsson i Arnaldur tractaren d'atrapar al lector de la mateixa manera que l'autor suec desaparegut. BCN Negre. Barcelona. De l'1 al 6 de febrer.