A dins i a fora del marc

Tradicionalment, els assaigs sobre art s'han ocupat d'allò que s'emmarca com a tal, mentre que els treballs d'autors i autores activistes en el camp del feminisme i les teories queer s'han concentrat principalment en el que queda fora del marc de la lògica, la representació i la història patriarcals o, dit d'una altra manera, de la vida de la majoria de les dones i dels homosexuals. Com ha argumentat la teòrica Lucy R. Lippard, l'art feminista "no és un estil ni un moviment, sinó un sistema de valors, una estratègia revolucionària, una manera de viure". La fotografia, el vídeo, el body art , el land art i el happening van ser els mitjans "ideals" per argumentar la convicció absoluta que el gènere ha estat, i segueix sent, una categoria fonamental per a l'organizació de la cultura. I que el model d'aquesta organització té tendència a afavorir els homes (heterosexuals) en detriment de les dones. El mitjà pictòric havia quedat relativament al marge, malgrat que durant dècades hagués demostrat comprendre més bé els sentiments i distanciar-se'n. L'interès pel cos de la dona com a imatge, icona, deessa, màrtir, filla o mare havia ocupat durant els setanta un interès primordial en la pràctica de l'art feminista. Per representar el funcionament del desig, la pintura en mans d'autores com Marlene Dumas, Cecilia Edefalk, Louise Bourgeois, Jenny Saville, Sue Willians o Nancy Spero ha resultat ser una autèntica arma de precisió en la guerra per la igualtat.

Com diu Lucy R. Lippard, l'art feminista no és un estil sinó "una estratègia revolucionària"

La pintora suïssa Miriam Cahn (Basel, 1949) exposa a la galeria ProjecteSD uns petits i intrigants olis de colors cridaners amb representacions femenines que ens parlen del patiment i aïllament psíquic de la dona, i també de la transformació fenomenològica del cos en una imatge de la diferència sexual. L'obra de Cahn forma part de l'exposició col·lectiva Reception , que agrupa cinc treballs sota la mirada de l'artista belga Pieter Vermeersch (Kortrijk, 1973), encarregat també de dissenyar el "marc pictòric" de la galeria, una pintura mural monocroma en degradat de 0 a 100% de blanc a negre, passant per una escala de 72 grisos, que redefineix la manera que es percep l'espai en generar un nou volum i dimensió a la sala. Sobre aquesta paret, també veiem penjats dos olis de Vermeersch, que comparteixen marc -o recipient- amb els objectes de Katinka Bock, Guillaume Leblon i Christoph Weber.

Katinka Bock (Frankfurt/Main, 1976) presenta una bellíssima instal·lació titulada Stadt am Fluss ("Ciutat al riu"), feta a base d'objectes domèstics i amb la idea de pobresa i reutilització del material, que reconcilien l'espectador amb un món sense qualitats en el qual encara queda marge per a la imaginació. En la tradició del minimalisme, l'escultura de l'austríac Christoph Weber (Viena, 1974), Base Line , evoca la idea de paisatge; instal·lat al llarg de la paret principal de la galeria, un dibuix tridimensional sorgeix com a materialització d'una línia a partir d'aigua, ciment i fusta. Double Puits , de Guillaume Leblon (Lille, 1971), està formada per dos cercles incomplets units, fets a mà a partir de totxos d'argila crua, que simbolitzen un doble pou impossible, metàfora que podríem identificar amb la dificultat, avui encara, per alleugerir la càrrega semiòtica de la diferència sexual.

D'altra banda, i dins de la mateixa idea d'"intempèrie" (a fora del marc), el treball d'Antonio Ortega (1968) que es pot veure al Palau Robert és un homenatge als malalts afectats per la sida, i a partir del projecte organitzat per ArtAids, del col·leccionista holandès Hans Nefkens. Trad as I és una escultura composta per dos objectes que ratllen el kitsch -dos càntirs de grans dimensions- que reprodueixen en la base el rostre del polític anglès Chris Smith, una de les primeres personalitats públiques que va fer conèixer la seva condició de seropositiu. L'artista barceloní relaciona el circuit visible del recorregut de l'aigua amb la circulació sanguínia, i la fragilitat del recipient amb la debilitat del cos. Són obres depositàries d'una pena que lluiten per entrar en un marc invisible. D'aquest manera, són patètiques en un sentit profund, ja que representen aquella idea de bellesa sense redempció que treballa per un canvi social. Una ofrena.

Reception: Pieter Vermeersch hosts... Katinka Bock, Miriam Cahn, Guillaume Leblon i Chirstoph Weber. Galeria ProjecteSD. Passatge Mercader, 8, baixos 1. Barcelona. Fins al 30 de gener

Mirant des de Fora. ART AIDS. Trad as I . Antonio Ortega. Jardins del Palau Robert. Fins al 30 de desembre. www.artaids. com