Dies extraordinaris en la vida de dos nens

El triomf d'en Polit Bonaveu / Paula i la lleugeresa

de l'ésser

Carles Sala i Vila / Zoran Drvenkar. Traducció: Clara Formosa

Il·lustracions: Susana del Baño / Peter Schössow

Cruïlla / Takatuka

111 / 88 pàgines. 13 / 12,50 euros

Tot i semblar propostes distants, hi ha punts comuns entre El triomf d'en Polit Bonaveu i Paula i la lleugeresa de l'ésser. Per l'aspecte formal, l'edició singular, amb il·lustracions en color i tapa dura, que els embolcalla. Pel contingut, l'argument, que narra l'experiència extraordinària que un dia els va tocar viure tant a la Paula com a en Polit Bonaveu, i que els canviarà la vida per sempre més.

I a partir d'aquí, diferències. El triomf d'en Polit Bonaveu és el darrer Premi Vaixell de Vapor, obra de Carles Sala i Vila (Girona, 1974), un autor i una veu nova que irromp amb força en el panorama literari per a infants, tot guanyant amb les seves primeres novel·les alguns dels guardons més reconeguts del país (a més d'aquest, el Premi Barcanova, el Guillem Cifre de Colonya i el Folch i Torres) aquests darrers dos anys.

La història que ens narra no la podríem titllar d'original. Segurament és similar a altres que ja hem llegit, però l'autor fa gal·la d'un estil acurat i precís, sense estridències ni elements superflus, convertint l'obra en una proposta molt equilibrada. Sala té l'art d'explicar-nos la història captivadora d'un personatge, la vida del qual canvia quan, mentre canta a la dutxa com fa a diari, uns contractistes sense escrúpols es fixen en la seva veu i el volen fer triomfar. S'alternen els fets i els capítols esbojarrats i esperpèntics, amb d'altres, que són tendres, simpàtics i propers al lector. L'obra està il·lustrada per Susana del Baño que, si bé ens mostra els diversos elements i encerta en el to, no afegeix cap plus a la novel·la.

Una de les diferències importants d' El triomf... amb Paula i la lleugeresa de l'ésser , és que la primera és una història tancada, com un conte narrat oralment que fa de bon escoltar, però que com tantes altres es clou amb la paraula fi i l'embadaliment general del públic.

En canvi, l'obra de Zoran Drvenkar té un final obert, un al·legat al voltant dels models de bellesa i magror actuals, inversemblant i original, extremadament poètic, que fa de bon llegir, de mastegar lent i assaborir amb calma. La digestió pot ser llarga, per la subtilitat del missatge, que provoca que el lector hi reflexioni. La història és la d'una nena de vuit anys que mai havia estat tan grassa com ara. En el moment en què l'evidència és clara i els complexos afloren, la mirada sobre el problema d'un oncle australià li canviarà la perspectiva. Ell l'ensenyarà a enlairar-se i a surar en l'aire com una ploma, i ella no en voldrà baixar més.

Drvenkar és un autor ja experimentat, nascut a Croàcia, encara que als tres anys, amb la seva família, es traslladà a Alemanya, on ha guanyat alguns dels premis més importats de literatura infantil i juvenil. En català, podem trobar una altra obra seva, un àlbum il·lustrat anomenat Zarah, no tens por, oi? (Libros del Zorro Rojo). La de Paula i la lleugeresa de l'ésser està il·lustrada per Peter Schössow, un dels dibuixants alemanys més destacats del moment. Tot i tractar-se d'una obra de narrativa, en aquest cas, la il·lustració aconsegueix realçar poèticament el missatge de l'obra, i esdevenir indispensable en la seva lectura i comprensió. A més de contribuir a la bellesa de tot el conjunt, fa real una imatge literària difícil de palpar.