Música al pati

S'ha completat el nou edifici del Conservatori del Liceu. Un conservatori és com una escola, però les seves aules són diferents, són peces on assajar i són moltes en comparació amb qualsevol escola i, òbviament, estan degudament insonoritzades, el que suposa que pràcticament no es pugui veure el que es fa a cada aula des del passadís. Es tracta d'una escola en un emplaçament urbà, una escola desenvolupada en alçada, per plantes. Se situa al barri del Raval, en una part del carrer Nou de la Rambla que des de fa uns anys s'ha vist colonitzat per edificis públics, comissaries, residències d'estudiants o oficines d'empreses de l'administració local amb el seu aire característic de façanes planes, repetitives i endreçades.

L'edifici ocupa un solar amb dues cantonades que fa que l'edifici tingui tres façanes a tres carrers diferents i actuï d'element d'accés al parc que es troba a l'esquena de l'església de Sant Pau del Camp. La façana curta del Conservatori, transversal al carrer Nou de la Rambla, eixampla la vista cap a la porta del parc amb un gest a la planta baixa que té alguna cosa de "torero", clavant el peu i enviant cap al davant el cos de la façana. La façana, en canvi, no és especialment rellevant malgrat que la posició de les finestres fa que aquesta s'assembli més aviat a un pentagrama que no pas a una fulla de càlcul com les façanes administratives veïnes. És també un encert que la planta baixa tingui aparadors sobre el carrer Nou de la Rambla, com els d'una botiga -de fet, ho és- i permet que la sempre difícil planta baixa d'un edifici públic ajudi a millorar el carrer. Els edificis públics a Barcelona més aviat petits i pràctics, comparant-los amb els de Madrid, podrien pensar en com millorar la seva relació amb el carrer, com ho fa aquest.

El millor del Conservatori és a l'interior, i produeix una sensació similar a quan obrim l'estoig d'un instrument musical de vent i ens captiva amb la seva lluent aparença, tant contrastada amb el recobriment exterior. L'edifici per dins és auster, potser massa en alguns llocs. El pressupost sembla haver-se invertit en les aules en què es concentra l'activitat musical o en l'auditori, quasi com si fossin un instrument més; insonoritzar no és barat. Però enmig d'aquest interior d'austeritat funcional apareix un pati de llum circular sobre la primera planta, que reconcilia l'edifici amb l'arquitectura. Un pati de poc més de deu metres de diàmetre i de tres plantes d'alçada vidriat en la totalitat de la seva superfície i amb un especejament molt elaborat de la seva fusteria metàl·lica que el fan esplèndid. Nosaltres el veiem en arribar a la primera planta com un cilindre retallat contra el sostre i des del que es transparenta l'organització de l'edifici. El cilindre arrenca sobre un espai exterior de proporcions quadrades, al paviment del qual hi ha la lluerna de la planta baixa. Cap a dalt aquest tambor il·lumina els passadissos interiors de les aules i a la darrera planta, al lloc amb més llum, permet disposar seguint la seva circumferència les places de lectura de la biblioteca. A cada planta fa un servei diferent i té uns espais diferents al seu voltant. Per un edifici així, que s'ha obligat a seguir les alineacions dels carrers i a edificar tot el volum, aquest pati i, especialment en ser rodó, permet ordenar tots els espais de les plantes que d'altra manera haurien resultat laberíntics i naturalment foscos. El pati més que il·luminar sembla brillar enmig dels acabats pragmàtics de les instal·lacions del nou Conservatori. En un edifici com aquest el pati representa que la forma no és només incumbència de les façanes. Els projectistes, en haver donat aire a l'interior del edifici i concentrar-lo en aquest cilindre transparent, han permès entendre que l'espai no signifiqui tan sols cabuda o distribució, aquí espai és forma.

Algunes vegades ens preguntem en què consisteix la feina d'un arquitecte, aquest és un exemple perfecte per mostrar-ho. Un edifici és una construcció en què, com en la que ens ocupa, intervenen moltes coses i on tot ha de funcionar correctament: la posada en obra, el control de qualitat, les instal·lacions. L'arquitectura és un "plus", alguna cosa que ningú demana, que no figura en el programa però que fa que ens hi trobem millor, com aquest pati, la resta és construcció, el pati és música