_
_
_
_
Reportatge

La mirada dels poetes

Uns pels seus versos i d'altres per les seves traduccions, ningú pot viure sense Riba

Un poeta només mor quan ja no el llegeixen els altres poetes. Per Jordi Cornudella , Carles Riba és un d'aquells autors que va llegir d'adolescent, "amb una fascinació obsessiva, que sempre deixa un pòsit fondo". Segons Perejaume , Riba "és un dels poetes vertebrals de la mà catalana d'escriure, és un mestre fundacional -amb un moviment molt de fons- i la seva pervivència pot arribar-nos ja, no només directament, sinó a través d'altres obres". "Per Riba sento un respecte i un agraïment totals", afirma Joan Margarit . "Ens va traduir l' Odissea , la tragèdia grega, Kavafis. I no necessito exigir-li que a més a més sigui un gran poeta. Fa l'efecte que s'hagi saltat Baudelaire i hagi passat directament a un Rilke descafeïnat. Passa com amb Verdaguer, que tampoc no era un gran poeta, però sense ells avui no podríem escriure un poema en català".

Enric Casasses també parla molt clar: "A mi m'interessa el Riba crític. I la traducció de l' Odissea ." Sebastià Alzamora s'hi abona: "La seva traducció de l' Odissea és un dels millors textos mai escrits en català". I conclou: "Escriure poesia en català sense tenir en compte Riba és com sortir a córrer la marató amb un peu lligat a l'esquena". Albert Roig i Dolors Miquel es declaren entusiastes del segon llibre d' Estances . Miquel veu Riba com un continuador del Carner més conceptual i Roig considera que Riba, tot i ser molt més ambiciós que Carner, va quedar atrapat en una frustració vital que no va saber canalitzar. "Era un poeta molt apassionat, gairebé lúbric, però només ho veus d'amagat, perquè està massa lligat per la forma i no es va començar a despullar fins al final. Riba és l'apassionat, però no s'ho permet. Carner, en canvi, és l'irònic, però al final es deixa anar. Però encara que no hagués escrit mai un poema propi, Riba seria igualment un dels grans poetes catalans del segle XX".

També entre els més joves Riba desperta veneració. Segons Laia Noguera , que ha guanyat el darrer premi Miquel de Palol amb Triomf , "Sense ell la poesia catalana contemporània seria molt diferent. Perquè ha obert camins. Perquè ha empès". Albert Balasch , guanyador del premi Gabriel Ferrater amb La caça de l'home , ha descobert en Riba que "l'afany de profunditat i tensió no s'acaben en Ausiàs March. I que en la poesia sempre hi ha més proves de vida que erudició". Riba potser no té un paisatge propi, com la Sinera d'Espriu, el Begur de Vinyoli o el Port de la Selva de J.V. Foix, però, com observa Jordi Llavina , "És un poeta que sap caçar molt bé la fulguració de l'instant que, per extensió, és la fulguració de l'instant de la vida".

De com escrivia o pensava

Segurament, a ell li hagués agradat així: sense fer massa soroll però en canvi amb un gruix cultural dels que darrerament ara ja no s'estilen, la figura de Carles Riba està essent homenatjada i no sols a Catalunya d'acord amb el pes del personatge en el mig segle de la seva mort. Aquest són alguns dels esdeveniments que encara tindran lloc d'aquí a final d'any.

- Simposi internacional. Després de la sèrie d'apassionants diàlegs que han tingut lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre aspectes concrets de la figura i l'obra de l'autor de les Elegies de Bierville (promogudes amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat), el mateix IEC, mitjançant la seva Secció Filològica, i l'Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona són al darrere de l'organització del III Simposi Internacional.

La presència de Riba en la literatura europea serà l'eix de la primera de les jornades, que comencen dilluns. Personalitats de l'alçada de Giuseppe Grilli, Jordi Llovet, Denise Boyer i Sam Abrams repassaran la petja del poeta en les cultures italiana, alemanya, francesa i anglosaxona. A la sessió de tarda, l'influx es buscarà en les cultures valenciana (Ferran Carbó), insular (Margalida Pons) i castellana (amb Jordi Mas sobre les traduccions i Jordi Amat, enmirallant-lo amb Dionisio Ridruejo).

La seva poesia serà ja diseccionada el proper dimarts, amb una especial reivindicació del llibre Salvatge cor , del qual en concret en parlaran Jordi Pujol Pardell i Jordi Cornudella, mentre Jordi Malé analitzarà el diàleg poètic entre Riba i la seva esposa, Clementina Arderiu. Fabra i Riba (Josep Murgades), el llenguatge que utilitzava quan feia narrativa infantil (Albert Jané) i el Riba que també fou, entre d'altres, traductor d'Esquil (Vittorio Citti i Carles Garriga) tancaran, amb d'altres, la segona jornada. Per la tercera, el recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà donarà les seves impressions sobre la segona traducció de l' Odissea que va fer el poeta, a qui també analitzarà un altre bard, Feliu Formosa. Qui va treballar la immensa correspondència seva, Carles-Jordi Guardiola, el catedràtic Joaquim Molas i una taula rodona on hi haurà, entre d'altres, el biògraf Jaume Medina, Joan Triadú i Albert Manent tancaran un brutal simposi que tindrà lloc els dos primers dies a la Sala Prat de la Riba de l'IEC i el tercer a la UB. Per cert, assitència gratuïta: només cal inscriure-s'hi prèviament.

- Revista monogràfica. La prestigiosa Revista Atlántica de poesia que edita la Diputació de Càdis dedicarà el dossier central a la figura de Riba, en un número que presentarà el proper 4 de desembre.

- Homenatge a Madrid. Qui va posar-se al davant a l'hora de fer de pont entre la cultura catalana i la castellana serà protagonista d'un acte d'homentatge a la Biblioteca Nacional el proper 15 de desembre. Luis Alberto de Cuenca, Carles Miralles i José Antonio Pascual portaran el pes de la jornada.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_