Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

La Barcelona canalla

Nous autors converteixen la ciutat en l'epicentre de les seves novel·les. En clau negra i des de visions molt diferents.

Un dia qualsevol, a primera hora del matí. Just acaba d'obrir el bar d'en Salva i la Mari. Álex és un dels primers clients, ha passat mala nit i no tenia tabac. Entren el seu germà Epi, que ni tan sols s'adona que hi ha l'Álex, amb el moro Tanveer Hussein. Es queden a la barra. L'Epi du una bossa d'esports. Treu un martell i mata a cops el seu amic Tanveer. El que més el preocupa és que la Mari haurà de netejar tot aquell bassal de sang. Així comença Tarde, mal y nunca (Saymon Ediciones), de Carlos Zanón. És una novel·la políticament incorrecta, transgressora, sense concessions.

Tot passa en 24 hores en un barri de Barcelona, que podria ser el Raval, Poblenou o Sants, un barri on hi ha molta immigració. La idea, explica Zanón, "era capturar l'aquí i l'ara, baixar un dia al carrer i veure. És també un espai mental, en què domina la incomunicació absoluta. L'un no té ni punyetera idea del que pensa i vol l'altre".

Tanveer no passa desapercebut al barri. Es droga molt, beu massa i és hàbil amb la navalla. És amic d'Epi, un penjat de la droga que té una furgoneta tunejada i emmoquetada, on els dos fan nit. A Tanveer no li costa res recollir prostitutes i maltractar-les gairebé fins a la mort. Tiffany, peruana, amb les celles tatuades de blau, és la reina menjacors del barri. Epi n'està enamorat, però ella prefereix en Tanveer.

"Tanveer resulta fascinant, encara que és un bèstia. Saps que si estàs al seu costat no et passarà res. Tiffany està desarrelada, va arribar pensant en un futur idealitzat i es troba amb els mateixos problemes que tenia al seu país. Epi és el noi que mai compta en el grup. El seu germà Álex és esquizofrènic. Probablement el brot li hagués sortit de totes totes, però l'abús de drogues hi ha ajudat. Té un cert sentit comú. Epi, no. I quan vol prendre la iniciativa passa el que passa".

Són els supervivents del barri. Tots els que han pogut han marxat. Se'n van perquè se senten desplaçats, cada cop arriben més immigrants. "Els que es queden no tenen futur ni els importa. Estan desorientats, desconcentrats, no tenen mapa ni brúixola. No és una actitud nihilista; no hi ha Déu, però hi ha fe. La seva vida és el present immmediat i viuen el dia com si fos el primer i l'últim".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 8 de octubre de 2009