Costa Brava, segle II

Els penya-segats, les cales, el pi vora el mar; Ava Gardner, Truman Capote, Salvador Dalí, Josep Pla; truita deconstruida , anxoves, gambes; Tossa de Mar, Cadaqués... L'enumeració respon a la imatge idíl·lica de la Costa Brava. És el mite que encara perdura. Però la Costa Brava exhibeix també edificis de 18 plantes a primera línia de mar, muntanyes esquitxades de cases i carreteres a vessar. És l'altra realitat. Ja fa 101 anys que el periodista Ferran Agulló, des de l'ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, o des de les ruïnes del convent de Blanes o, com defensava Pla, en una tertúlia de la Lliga Regionalista a Port Lligat, va trobar el nom a la costa que s'estén des de Blanes fins a la frontera francesa. El 12 de setembre de 1908 el va usar per primer cop a La Veu de Catalunya ."Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! (...) és brava i és rienta, fantàstica i dolça treballada pels temporals a cops d'onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una esquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps". Què conserva avui de l' esquisida descripció? La inauguració, demà, d'una de les darreres exposicions commemoratives del centenari dóna peu a repassar passat i futur.

Experts com Coromines estan a favor d'enderrocar els edificis gegantins

Josep Ensesa va arrelar la tradició dels concerts que inicià a casa seva

El Motel Empordà va oferir ous ferrats i hamburgueses fins ben entrats els anys 60

Les taules on menjaren Dalí i Pla ara les ocupen toreros com José Tomás

El 1935 se celebraven ja unes jornades sobre els perills de créixer massa ràpid

Tita Cervera és avui la nova ambaixadora de la Costa Brava, on obrirà un museu

URBANISME

De platges verges a gratacels

Als anys 30 el pintor Salvador Dalí va establir-se en una petita casa de pescadors en un entrant de mar solitari i inspirador a Portlligat, al costat de Cadaqués. I va dedicar-se a reformar-la durant 40 anys. Deia que era "com una veritable estructura biològica. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra". Dalí hi va viure fins al 1982, quan va morir Gala. Llavors es traslladà a Púbol. Com Portlligat, a principi de segle la Costa Brava era un "pur paradís geogràfic", segons Pla. Acumulava petits municipis amagats entre els pins i la costa, de difícil accés. Muntanyes abruptes, combinades amb magnífiques cales i platges de sorra fina. Era el cas de S'Agaró, inventada per la burgesia catalana. Va ser el 1920 quan Josep Ensesa, fill d'un industrial de Girona, va demanar a l'arquitecte Rafael Masó que construís sobre la badia de Sant Pol una ciutat jardí. I la va batejar amb el nom del rierol que la creuava: Agaró. El municipi és dels primers que atrau un incipient turisme internacional cap a una terra encara verge, que vivia de la pesca i del suro. La guerra acabà amb el degoteig insignificant de curiosos

El veritable boom comença als seixanta, de la mà de les famoses holandeses i el destape. Es construeixen els primers hotels a Roses, Platja d'Aro i Lloret de Mar. I, a la vegada, sorgeixen als setanta les urbanitzacions. Es fan uns plans urbanístics sense cap ni peus. Un problema que s'allarga en el temps. Ja amb la democràcia, els ajuntaments retallen tres de cada deu urbanitzacions previstes però, en molts llocs, com Roses, el mal ja està fet. O com a Platja d'Aro, on la destrossa és més evident, amb edificis d'apartaments com el Beach Palace, amb 18 plantes.

Per l'arquitecte expert en urbanisme Esteve Coromines no hi ha dubte que les façanes del litoral i les urbanitzacions són els dos problemes de la costa avui. Proposa un pla per abastir les urbanitzacions d'infraestructures, retallar les que siguin massa agressives amb el medi i fer plans d'integració a l'entorn. Amb el tema dels gegants a primera línia de mar, com el Beach Palace de Platja d'Aro, o les moles de Calonge i Sant Feliu de Guíxols, les propostes són més radicals: demolir les edificacions. Però això suposa un esforç per part de la Generalitat, que encara no ha fet. "Els ajuntaments no poden fer-se càrrec de les indemnitzacions", explica Coromines. La zona amb més edificis d'altures impossibles és la Costa Brava centre. Coromines proposa que des del Col·legi d'Arquitectes, amb el consens de la Generalitat es faci un catàleg d'edificis "que s'haurien de transformar, ja no ensorrar, que tampoc són tants". Tot i això, en els últims 10 anys el creixement de la Costa Brava ha estat controlat. "La resta de la costa de l'Estat ha crescut a un ritme cinc o deu vegades superior", sosté Coromines. Però reconeix que el litoral català és el més poblat d'Espanya.

CULTURA

L'etern parnàs català

La carretera llarga i sinuosa que porta a Cadaqués la van haver de recórrer multitud d'artistes. Dalí, l'amfitrió, va acollir Federico García Lorca o Picasso. Durant dues setmanes, el pintor de Figueres, amb Luis Buñuel, van envair el poble per rodar Un chien andalou. Però la gent del petit poble de pescadors de la terra es va acostumar als artistes. A Cadaqués, Dalí i Marcel Duchamp eren dos habitants més.

Duchamp hi arribà el 1933. Al 1958 va convertir el municipi en la seva residència d'estiu, fins que va morir al 1968. Amb ell va portar alguns amics, com Man Ray, John Cage, Jean Tinguely i Roberto Matta. Duchamp va conjuminar l'art amb els escacs al Café Meliton i les tertúlies al Casino de Cadaqués. Més tard, la terra que va promoure la família Pitxot també va servir de refugi al grup de la gauche divine que representaven Oriol Bohigas, Rosa Regàs, Jorge Herralde i Eugenio Trias, entre altres. Avui, Cadaqués és una localitat de segona residència de barcelonins.

Igual d'inaccessible que Cadaqués era Tossa de Mar, el contrapunt cultural, a l'altra banda de la costa. La carretera de Tossa, que porta al municipi des de Sant Feliu de Guíxols, és una serp quilomètrica. Les llegendes de les morts i els fantasmes que se'ls apareixen de nit als conductors són innumerables. El municipi fortificat, a més de presenciar un idil·li amorós entre Ava Gardner i el torero Mario Cabré, es va convertir en "La Babel de les Arts", com la batejà el pintor i crític Rafael Benet. El pintor André Masson arribà en un "exili voluntari"als anys trenta. "Tossa es buena para mi trabajo", deia al 1934. També s'instal·laren al petit poble de pescadors Marc Chagall, George Bataille, Oskar Zügel i Dora Mar. Això va propiciar que els artistes nacionals entressin en contacte amb l'avantguarda europea. La guerra fratricida els va fer fugir.

Però alguns s'hi van quedar, com Pla. L'escriptor de Palafrugell va escollir passar els seus últims dies a Llofriu, on hi havia el mas familiar. A Pla l'unia una amistat amb Ensesa. Aquest va ser el responsable de fer arrelar a la Costa Brava la tradició dels concerts, que encara es conserva. Va començar a la seva residència a S'Agaró: Senya Blanca. Es tracta d'una casa enorme al costat del mar, que continua en mans de la família. Allí celebrava concerts que va batejar com Festival de S'Agaró. Va ser el precedent de tota una sèrie de festivals d'estiu, com el de Peralada, el de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols o el dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.

GASTRONOMIA

Snack o truita deconstruida

"Abans, a la frontissa del motel teníem un cartell que deia Snack Bar i els passants es paraven perquè sabien que fèiem plats combinats". És difícil d'imaginar que al Motel Empordà, a Figueres, Josep Mercader (1926-1979) servís la clàssica hamburguesa, amb ous fregits, croquetes i patates. Però així va ser fins als anys 60, segons el seu gendre i avui propietari del negoci Joan Subirats. Va començar a treballar d'ajudant fins que, en casar-se amb la filla de l'amo, va agafar el negoci. Explica Subirats que no va ser fins als 70 quan Mercader va portar a la Costa Brava la primera revolució gastronòmica amb la nouvelle cuisine francesa. "Es va passar de l'entremès i el còctel de gambes al bacallà amb all i l'amanida francesa amb menta...", recorda Subirats. Durant aquells primers anys del motel, Pla es va deixar caure per la taula de Mercader. "Però no podia rosegar!", recorda Subirats. Dalí també havia visitat el Motel, però menys. Ara s'hi deixen caure els que toregen al sud de França, com Julián López, el Juli, o José Tomàs.

La segona revolució en la cuina de la Costa Brava arriba de la mà de Ferran Adrià, amb una cuina radicalment nova als anys 90. Per menjar una truita deconstruida al seu restaurant El Bulli, a Roses, cal esperar fins al 2010. "Ara estem en el moment de la consolidació", explica Joan Roca, un dels germans Roca que regenten el Celler amb el mateix nom a Girona.

A la Costa Brava les estrelles Michelin es compten ja a desenes. La marca en té 14. El cuiner Marc Gascons, de 33 anys, fa ben poc que ha obtingut la seva primera amb el restaurant Els Tinars, a Santa Cristina d'Aro. El seu secret és cuinar per separat els clàssics ingredients de mar i muntanya. "Abans, els sabors de les gambes i la carn es barrejaven perquè es cuinaven alhora", diu. Un clàssic seu: espardenyes amb salsitxes i tomàquet. L'últim famós: la cantant australiana Kylie Minogue amb la seva parella, de Tossa de Mar, el model Andrés Velencoso.

PERSONATGES

Entre Ava i Tita

"¡Mi amiga ha muerto! ¡Mi amiga ha muerto!", cridant, embogit va aparèixer a l'Hotel Trias, a Palamós, l'escriptor Truman Capote. Era l'agost de 1962. Capote era a Palamós escrivint A sang freda. Havia anat al quiosc a comprar la premsa, i es va trobar amb la mort de Marilyn Monroe. "Estava passant per un moment difícil, es veia, però aquí hi trobava tranquil·litat", recorda el propietari de l'hotel, Josep Colomer. El passeig, el nucli històric i les petites cales van acollir al turmentat escriptor i al seu amant Jack Dunphy. Els dos van fer d'amfitrions d'una bona colla d'amics, com el dramaturg, compositor i actor Noël Coward i el fotògraf britànic Cecil Beaton. A tots els acompanyava sempre Charlie, l'inseparable buldog de l'autor. La Costa Brava era terra de personatges coneguts. Als anys 50 la van ocupar els actors més insignes de Hollywood. Ara es deixen fotografiar gent del paper cuixé nacional.

Tot comença amb l'actriu britànica Madeleine Carroll, a mitjans anys 30. Va arribar fins als trencants de la terra gironina gràcies al matrimoni Woedvodsky, coneguts com els Russos de Cap Roig. Ella va fer d'ambaixadora i va aconseguir que als anys 50 es trobessin afincats a Palamós per temporades el periodista Robert Ruark, Capote i Ava Gardner. "Una vegada la vaig portar en moto fins a casa del Ruark", recorda Colomer, encara vinculat a l'Hotel Trias de Palamós.

Ava arribà a Tossa de Mar la primavera de 1953 per rodar Pandora i l'holandès errant, d'Albert Lewin. Compartia cartell amb el galant Mario Cabré, amb qui va viure un idil·li que va fer embogir Frank Sinatra. Durant el rodatge, Ava es va quedar a l'Hotel La Gavina, a S'Agaró, el paratge de les grans personalitats de l'època. Un complex que va crear Ensesa per als residents de la seva urbanització. Avui encara té els esglaons coberts amb les catifes vermelles, tapissos penjats de les parets i terres de marbre, amb mosaics. Però, enlloc d'Ava Gardner, tenen a cantants com Alejandro Sanz que paguen 2.500 euros per una nit a la Suite Real. El complex té les seves pròpies boutiques i compta amb barrera de seguretat per protegir les més de 160 mansions.

La baronessa Thyssen-Bornemisza, Carmen Tita Cervera, és avui la nova ambaixadora de la Costa Brava. Amb la finca Mas Mañanas a Sant Feliu de Guíxols, herència del seu difunt marit, el baró Heinrich Thyssen-Bornemisza, és fàcil veure-la per la rambla del municipi, comprant a la pastisseria. Ella ja no pot descobrir una Costa Brava exòtica, però sí que pot convertir-la en un reclam cultural amb el nou museu Thyssen previst a Sant Feliu de Guíxols.

TURISME

Buscant emocions intenses

Els primers turistes coincideixen amb la creació de la ciutat jardí d'Ensesa. Se'ls coneix pels viatgers blaus : aristòcrates i burgesos que muntaven viatges des de Barcelona a la costa per fer immersions en aigua freda. Eren, sobretot, gent de Barcelona i França.

La primera transformació que es pot anomenar turisme arriba als anys 30, amb Coco Chanel. Amb ella, el bronzejat deixa de ser un signe de pobresa. Els turistes comencen a mirar cap a les platges. Però la terra de Pla és encara un racó exòtic i desconegut. En aquests primers moments, Dalí s'instal·la a Portlligat amb Gala i els pintors internacionals comencen a recalar a Tossa de Mar. Exporten la imatge de la Costa Brava, juntament amb Ensesa i el seu S'Agaró. El turisme augmenta i ja al 1935 se celebraven les primeres jornades sobre els perills de créixer massa ràpid. La creació del patronat Costa Brava-Girona correspon a aquests temps. Però la guerra, un cop més, aïllà la zona. "Va suposar un forat negre de 20 anys", diu el professor de la facultat de Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire.

No és fins als anys 60 que es reprèn la popularitat, amb les sueques i els seus biquinis. El turisme agafa una embranzida desconeguda. Les noves classes mitjanes europees poden, per primer cop, anar de vacances i la Costa Brava ofereix sol i platja per pocs diners. Apareix el turisme massiu, que dura fins als 70. Llavors pren molta força el turisme de proximitat i la segona residència. I quan sembla que tot està perdut, arriben els nou països emergents de la Unió Europea. Alhora els ajuntaments dels municipis prenen consciència de marca i creen estratègies pròpies. L'eix de Blanes a Lloret és un gran reclam del turisme en paquet, on operen els operadors turístics .

Tant Donaire com la directora del Patronat de la Costa Brava-Girona, Dolors Batallé, com el seu president, Enric Vilert, coincideixen en la importància de fugir de l'estacionalitat. Oferir els trets diferencials durant tot l'any que superin el turisme de platja i es basin més en el patrimoni, la cultura i el turisme rural, activitats per a tot l'any. Donaire proposa que la Costa Brava s'erigeixi com a referent de les estades curtes de dos o tres dies oferint experiències intenses. "Hem d'explicar que a Empúries es poden llançar amb paracaigudes, que poden visitar el Museu Dalí a la nit, o que tenen una zona verda amb el carril bici", conclou. Així es fa el segon segle de la Costa Brava.