Impossible desconnectar

Xarxes complexes.

Del genoma a internet

Ricard Solé

Empúries

235 pàgines. 18 euros

L'emergència de les categories de "sistema" o "estructura", a la segona meitat del segle passat, com a clau explicativa en el terreny de les ciències socials, no va deixar de provocar un cert recel, malgrat el seu èxit innegable en el món acadèmic, atès que aquestes nocions semblen incompatibles amb la llibertat individual. Un handicap que, per contra, no sembla patir l'actual concepte de "xarxa". Potser perquè, d'entrada, comporta una ambivalència que fa que no només suggereix quelcom que ens determina, sinó que també connota la possibilitat de potenciar la nostra iniciativa, ja que les xarxes ens poden "atrapar", però alhora també les podem "llençar". Però, sens dubte, el principal motiu rau en el fet que el camp semàntic associat a les xarxes com a nou paradigma explicatiu inclou la incertesa, la flexibilitat, o la possibilitat d'emergència de noves realitats, el que ja no és vist com un atemptat a la llibertat humana.

Sense trair el rigor científic, Ricard Solé (Barcelona, 1962) ens presenta, amb estil amè, les darreres troballes en un dels camps d'investigació més vius i potents. A diferència de l'enfocament analític, l'estudi de les xarxes complexes "té molt més a veure amb la naturalesa de les interaccions que amb la naturalesa dels objectes que interaccionen". En aquestes xarxes, presents a les múltiples dimensions de la realitat, tant d'ordre natural com artificial, hi destaquen dues propietats fonamentals. Una primera és la de tractar-se d'"un món petit", que vol dir que és fàcil trobar vies de connexió entre dos elements qualsevol de la xarxa. En aquest sentit ha tingut un cert ressò la teoria dels "sis graus de separació" entre els individus a la xarxa social, que va formular el sociòleg Stanley Milgram, malgrat la creença errònia que domina la vida quotidiana, segons la qual hi hauria una separació radical entre les persones conegudes i els estranys.

De fet aquest error de perspectiva és resultat de sobredimensionar l'altra característica bàsica de les xarxes complexes, que és la de ser "lliures d'escala", el que significa que hi ha uns nodes que aglutinen la major part de connexions. I ambdues propietats les trobaríem a les interaccions químiques, als intercanvis comercials, a la xarxa virtual d'internet o, fins i tot, a les associacions lingüístiques.

Amb tot, cal remarcar l'honestedat intel·lectual de Solé, que el porta a evitar la fàcil temptació d'explicar el llenguatge o la vida conscient com a simples fenòmens emergents, a partir de les xarxes biològiques o neuronals. I és que a vegades l'emergentisme sembla un creacionisme a l'inrevés, pel fet de defensar que un nivell d'organització es forma "de cop" a partir d'un nivell inferior, però sense aclarir exactament de quina manera els nous elements ja hi eren presents abans. L'autor accepta que encara resta molt per explicar al respecte, tot desestimant alhora de manera contundent la hipòtesi del "disseny intel·ligent".

Però Solé també és molt honest pel fet d'assumir, de manera coherent amb el plantejament general de l'obra, que el mèrit dels descobriments en el món de la investigació científica, com els que se'ns presenta en aquest llibre, correspon més a una xarxa d'institucions o mitjans tecnològics, que no pas a un individu aïllat.