Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Confessions

Santi Millán i jo vam coincidir en un programa de televisió que feia La Cubana. Quan hi vaig arribar, va durar quatre dies". Fa just una setmana, l'actor David Fernández, més conegut com a Rodolfo Chikilicuatre, es confessava amb la presentadora Carolina Ferre. Bona coneixedora de la brevetat que pot caracteritzar la vida a l'hàbitat televisiu, i amb una sinceritat que l'honora, ella li va respondre: "Això em sona". La conversa va tenir lloc durant la primera emissió de Disculpin la interrupció, un espai nocturn amb vocació d'entreteniment que TVE va estrenar dijous passat pel circuit català, i que forma part de la commemoració del mig segle de la cadena. Si en comptes d'emetre's en una televisió pública ho fes en una privada, de ben segur que Ferre tindria motius per témer una nova sortida precipitada: les dades d'audiència, un discretíssim 1,4% del share, serien probablement un passaport cap a la sortida de la graella.

Un resultat tan pobre vol dir, directament, que en general el públic no va tenir cap curiositat pel nou espai. En qualsevol cas, els espectadors que sí que van donar un vot de confiança a aquest Disculpin... varen poder comprovar la pobra artilleria amb què el programa ha de fer la competència a la resta de cadenes. La mateixa Ferre en va definir el contingut i el format com un "calaix de sastre". A saber: un equip d'humoristes (el grup Especialistas secundarios), que suma gags sense massa gràcia; un reporter (David Escamilla) poc afortunat en la tasca d'equilibrar informació i comicitat; un Dj (Dr. Flo), igual de maldestre, i una presentadora poc hàbil a l'hora de lligar la maionesa i aconseguir que el conjunt tingui ritme i atractiu. El primer dia hi va haver lloc per a dues entrevistes, una al mític presentador de TVE José Luis Barcelona, que fa mig segle va ser el primer rostre de la televisió naixent en adreçar-se als teleespectadors i, a duo, a David Fernández-Santi Millán. Una i l'altra van ser insubstancials. Si de cas, es podria destacar un moment irritant, aquell en què Millán, en un acte de gentilesa mal entesa, va elogiar Ferre: "No només estàs guapa, és que estàs bona". Minuts abans, també el Dj havia afalagat la presentadora. Com a mínim, i si s'ha de dir pel somriure amb què acollia les floretes, Ferre es devia sentir estimada a plató. Tanta sort.

També la setmana passada, en aquest cas dimarts, TV-3 es va vestir d'estrena. El paisatge favorit de Catalunya sembla, d'entrada, una nova mostra de l'afició catalana a mirar-se el melic. El programa és un recorregut, en bona part aeri (el presenta Raquel Sans des d'un helicòpter) pel més destacat del patrimoni natural. Com si calgués fer servir la bellesa del territori com un instrument més per reforçar l'orgull patri entre la societat civil.

Amb totes aquestes prevencions, s'ha de reconèixer que és un programa ben fet. Cadascun dels llocs destacats és reivindicat per una persona coneguda pel públic, que en fa l'elogi amb vehemència poètica. La seva intervenció s'acompanya d'imatges de gran qualitat (això sí: treballades digitalment en un format que satura els colors i els fa semblar irreals). La feina d'edició completa la bona factura del programa, que podria escorar cap al provincianismo. Però se'n salva gràcies a la professionalitat i bon gust que traspua.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 28 de mayo de 2009

Más información

  • VIST I PLAU