Bonet Castellana, home de l'art i de la cultura

Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) va ser un professional molt actiu i dinàmic, autor de més d'una cinquantena de projectes arquitectònics, escampats per Catalunya, Espanya, França, l'Argentina i l'Uruguai, que el van fer mereixedor d'un sòlid prestigi internacional.

Va arribar a conèixer la gran generació dels arquitectes del segle XX (encapçalada per Sert, Le Corbusier, Alvar Aalto, entre d'altres membres destacats del CIAM), i fins i tot podríem dir que va ser el júnior del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), on ingressà com a estudiant després d'haver rebut un premi en el concurs promogut per Rubió i Tudurí. De fet, el seu talent i la seva capacitat de treball ja havien estat reconeguts per Josep Lluís Sert, que el 1932 l'incorporà a l'estudi que formava amb J. Torres Clavé i que li va permetre participar en les obres pioneres del nostre racionalisme: habitatges socials, la Joieria Roca, la Ciutat de Vacances i Repòs de Castelldefels, el pla Macià d'urbanització de Barcelona (també hi col·laborà Le Corbusier).

La relació amb Sert i Torres es va anar consolidant fins al punt que el 1935 van establir l'empresa Sert-Torres-Bonet, dedicada a l'estudi i fabricació de mobles en sèrie -un autèntic antecedent del disseny industrial- de la qual en sortiria la productora MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual) i que aquell mateix any aconseguí el primer premi del Saló de Decoradors de Barcelona. Cal destacar la faceta de Bonet com a dissenyador de mobles, molt important en la seva carrera, com ho testimonia el popularment conegut Silló Papallona del 1939, en realitat denominat BKF, que rebé aquest nom perquè Bonet el va fer en col·laboració amb Kurchan i Ferrari, els seus socis a Buenos Aires, on es va exiliar el 1938. Una peça que no és només famosa, sinó que també forma part de l'exposició permanent del MOMA de Nova York, i el 1958 va ser inclosa en la llista dels 100 millors dissenys industrials realitzada per l'Institute of Design de l'Illinois Institute of Technology, juntament amb les cadires de Thonet i Saarinen.

De la densa trajectòria arquitectònica de Bonet, cal destacarne les aportacions al moviment modern i la seva versatilitat, ja que projectà tant habitatges unifamiliars (entre els quals cal destacar la Ricarda, realitzada al Prat de Llobregat entre 1949 i 1962), com apartaments, habitatges socials, conjunts urbanístics, edificis singulars, complexos residencials (com el del carrer Consell de Cent de Barcelona), hotels, gratacels (com el de la Torre Urquinaona, també a Barcelona) i fins i tot un canòdrom, el de Barcelona, que va projectar i construir entre 1962 i 1963, amb la col·laboració de Josep Puig Torné. El canòdrom va guanyar el Premi FAD d'Arquitectura el 1963 per la seva qualitat i originalitat: una coberta parabòlica suspesa amb els mínims elements estructurals.

Però el que voldria destacar aquí és el compromís de Bonet amb les arts i la cultura, al més pur estil GATCPAC-ADLAN, organitzant exposicions, escrivint articles per a la revista AC , col·laborant en la redacció dels projectes de Sert, portant les relacions amb Picasso pel pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París del 1937, participant en els congressos del CIAM, promovent les activitats i les publicacions del Grup Austral quan s'instal·là a Buenos Aires, exercint de professor visitant de diferents universitats i fundant i codirigint la revista Mirador . També, a partir de 1963, en tornar a Barcelona, es comprometé amb les arts i la cultura col·laborant activament en la democratització del Col·legi d'Arquitectes i en la primera exposició internacional del postfranquisme, España. Vanguardia artística y realidad social: 1936-1976, que es va presentar en la Biennal de Venècia de 1976, sense oblidar les seves relacions personals amb artistes i escriptors, com les que va tenir amb la família de Torres Garcia o amb Rafael Alberti, a qui projectà la seva casa de Punta del Este (Uruguai).

Per això em sembla un encert que l'edifici del Canòdrom, per mi la més reeixida i elegant d'entre totes les obres construïdes per Bonet, passi a acollir el futur Centre d'Art Contemporani de Barcelona, després de ser rehabilitat per retornar-li la seva austeritat i elegància. Salvar aquest edifici, de gran simplicitat conceptual i estilística, gairebé un gest arquitectònic, i posar-lo al servei de les arts i la cultura contemporània és el millor homenatge a un vell militant de l'art i la cultura.