Un més que discret llegat

Barcelona 2004, Monterrey (Mèxic) 2007, Valparaíso (Xile) 2010, Nàpols 2013. Ara la Fundació Fòrum comença a estudiar les candidates a la cita de 2016. Per tant, el Fòrum, com a esdeveniment que organitzen les ciutats, persisteix. Una altra cosa és el pòsit que deixa. En el cas de Barcelona es poden resumir en dos: la Casa de les Llengües -que promourà la Generalitat en una de les naus de Can Ricart- i la transformació urbana. "Aquesta és la base del Fòrum, enfocar els eixos bàsics de la sostenibilitat, la convivència i la pau en la realitat de cada ciutat per millorar la qualitat de vida", apunta Mireia Belil, la directora de la Fundació Fòrum.

"El Fòrum, quin Fòrum? Ningú vol reconèixer la pífia de l'invent. La prova és que mai més se n'ha tornat a parlar i molt menys del que va costar i de qui va beneficiar. Està clar que va ser una excusa que ara han secundat altres ciutats. Ni tan sols urbanísticament té justificació. S'ha aplicat la teoria liberal de sempre d'afavorir l'activitat i el negoci privat". Amb aquesta contundència s'expressa el sociòleg Manel Delgado, una de les veus més crítiques amb el Fòrum. Delgado recorda que el Fòrum va suscitar un rebuig espontani que es va escenificar, per exemple, en la presa de recinte per mar amb pateres improvisades. I en altres protestes ciutadanes que van boicotejar, en bona mesura, l'esdeveniment.

Els comptes de l'organització del Fòrum finalment es van tancar en 323,7 milions d'euros, encara que en realitat no estan del tot liquidades a l'espera del resultat d'una demanda contra l'Ajuntament que està pendent de resolució. La inversió en infraestructures -depuradora, soterrament de línies d'alta tensió, entre altres- i urbanisme entre sector públic i privat va superar els 1.600 milions d'euros.

Va valer la pena? Carles Martí, primer tinent d'alcalde de Barcelona, diu que sí: "Sobretot per l'impacte urbà. Va servir per acabar la ciutat cap al nord. A més, s'ha consolidat com una iniciativa de les ciutats, no dels governs. El que no es va aconseguir, com va passar amb els Jocs Olímpics, és posicionar-se com a referent internacional".

Des de Sant Adrià del Besòs es fa una lectura molt més local del Fòrum. Joan Callao, primer tinent d'alcalde de la localitat, està convençut que la reforma de la Mina no s'hagués portat a terme al ritme amb el que s'està fent sense l'impuls que va suposar el Fòrum: "Vam estar anys en discussions eternes entre les administracions i el barri s'ha obert finalment després del Fòrum".

Per a l'arquitecte Josep Maria Montaner, l'urbanisme del Fòrum no ha aconseguit fer ciutat: "El lloc segueix sense funcionar, l'esplanada està deserta i els edificis no tenen vida. És un exemple de l'arquitectura i l'urbanisme precipitat".