Se'n parla molt

Diccionari del català col·loquial /

Barcelona TV. Llibre d'estil

Diversos autors / Carme Ferré

Enciclopèdia Catalana-Grup Flaix / UOC

397 pàgs. 16 euros / 171 p. 18 euros

Se'n parla molt però no sempre es posa fil a l'agulla per arreglar-ho. Sovint els mitjans de comunicació catalans donen que parlar. Sí, se'n parla i sentim a parlar de la poca qualitat lingüística i de com passen al castellà com si res. Especialment en les interaccions ordinàries, poc formals, els locutors i presentadors ens inunden de frases fetes, lèxic i formes argòtiques dites a la castellana per ignorància, mandra, desídia o fals esnobisme. Algú pot pensar erròniament que les formes genuïnes equiparables s'han fos o que el català té algun impediment per a l'expressió col·loquial. Amb la voluntat d'ordenar com s'usen les llengües, tendir a una certa homogeneïtzació en les comunicacions i construir també una imatge de marca, alguns mitjans estableixen criteris lingüístics propis. Això han fet ara el grup Flaixbac i Barcelona TV.

Seguint la trajectòria d'alguna obra precedent com el Diccionari del català popular i d'argot, de Joaquim Pomares, els assessors lingüístics del Grup Flaix han compilat, també en forma de diccionari, les expressions que han fet ballar el cap als seus locutors durant quinze anys. El Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon és un compendi de 2.400 usos col·loquials bons i incorrectes o inadequats, ben distingits els uns dels altres, i endreçats amb originalitat alfabèticament tots junts per localitzar-los ràpidament. El desconeixement no podrà servir d'excusa per usar un llenguatge de carrer, poc formal, i sovint necessàriament vulgar. Ja no es podrà dir alegrement per antena o en qualsevol telesèrie, xou, programa d'humor o concurs apaga y vámonos, ets d'armes tomar, que pardillo!, estic magullat de tan currar i no pas bona nit i tapa't, ets del morro fort, quin passerell! o estic baldat de tan pencar. No es tracta, com els antics vocabularis de barbarismes, de fer substituir lèxic comú que s'usava en castellà pel corresponent català (bussón o sello), sinó d'oferir alternatives a formes d'argot pròpies de la parla espontània, sovint efímeres i passatgeres i massa interferides pel castellà. Els vocabularis de barbarismes funcionaven per refer la llengua normativa. El diccionari de català col·loquial és un instrument més per fer del català una llengua plenament normal, variada en tots els registres i modalitats.

Barcelona TV s'ha decidit per un llibre d'estil de més clàssic format; en la línia d'altres de l'àmbit periodístic, dóna rellevància als principis ètics d'obligat compliment en la professió i concreta recomanacions per al respecte a l'individu (rebuig de la càmera oculta i la teleporqueria) o l'atenció a la pluralitat aclarint conceptes susceptibles de males interpretacions (clandestí , discapacitat , ètnia , immigrant ...). Recull uns apunts de manual sobre el periodisme a la televisió, amb esment dels gèneres i formats periodístics i tot, i sobre el periodisme a Internet, amb informació sobre la legislació específica i poca cosa més. Enmig, desgrana uns patrons de redacció i estil ordenats alfabèticament, mots de pronúncia viciada, aspectes gramaticals molt detallats i quatre notes sobre lèxic. Com en tots els llibres d'aquesta naturalesa, hi ha l'apartat dedicat a la imatge gràfica, minuciós, i un annex amb recursos d'interès (atles, mapes, webs, diccionaris, protocols de revisió de textos, etc.). En general, trobem massa diferència en la profunditat dels temes diversos, fa l'efecte que s'han sumat casos estudiats de manera poc travada: una obra no enllestida, com diu l'autora en la presentació. Ho agreuja que el sumari general no dóna prou pistes sobre el contingut, que sí que es detalla davant de cadascun dels set capítols. Sens dubte, un índex de matèries o paraules clau global estalviaria temps de recerca. Amb tot, és un referent més per divulgar aspectes de comunicació relacionats amb els agents que hi intervenen i sobre els continguts comunicatius.

El diccionari i el llibre d'estil amplien el panorama de recursos que podrien apaivagar les crítiques que els plouen a alguns mitjans, si els seus professionals s'hi posen i segueixen els seus models de comunicació en català correcte i de qualitat. Els professionals d'aquest sector mantenen encara una influència elevada en el conjunt dels parlants com per deixar-ho passar.