"La tecnologia ofereix l'aportació més definitiva a la difusió de l'opera"

A l'òpera li escau el segle XXI? "Malgrat els 400 anys d'antiguitat del gènere, tots els senyals que tenim indiquen que sí, que a l'òpera li escau el segle XXI". Ho diu Joan Matabosch, director artístic del Liceu i president, des del passat setembre, d'Òpera Europa, l'associació transnacional que reuneix els teatres lírics i festivals d'òpera més importants del continent. Des de demà i fins diumenge, mig miler d'experts es reuniran al coliseu líric barceloní per a debatre i analitzar quins són els reptes als que s'enfronta el món de la lírica al segle XXI i l'estat en el que es troba la creativitat. És el segon Fòrum Europeu de l'Òpera, una reunió biennal instaurada el 2007 per Òpera Europa, quan l'associació va decidir convocar, a París, els experts en un gran fòrum coincidint amb el 400è aniversari del gènere. A aquesta segona reunió a Barcelona ja s'han inscrit 475 participants, que representen 92 teatres de 29 països.

"Hauríem de començar a creure'ns que tenim un pes en el món de l'òpera"

"Hi ha una nova generació de compositors capaços d'escriure per al teatre"

Pregunta. Directors de teatres, compositors de renom internacional, directors d'escena innovadors, com La Fura dels Baus o Calixto Bieito, periodistes especialitzats, responsables de màrqueting... i, com a cirereta del pastís, un dels gran agitadors del món de l'òpera dels darrers 25 anys, Gérard Mortier. Com s'ho va fer per convertir el Liceu aquest proper cap de setmana en l'epicentre operístic del món?

Resposta. No ho he decidit jo. No és una cosa que decideixi el president d'Òpera Europa. Barcelona i el Liceu van ser triades seu per acollir aquest segon Fòrum Europa d'Òpera molt abans que m'escollissin. Londres ha estat triada per ser la seu el 2011.

P. Vostè és president d'Òpera Europa; el Liceu, seu del Fòrum Europa d'Òpera. Tenint present que Espanya no ha jugat cap paper rellevant en la història de l'òpera, no està gens malament.

R. És que les coses han canviat molt. Des de la transició democràtica s'han esdevingut molts canvis. Hauríem de començar a creure'ns que Espanya té un pes important en el món de l'òpera. Hi ha moltes més companyies que fa 30 anys, nous teatres, una activitat normalitzada i una gran quantitat de públic que té interès pel gènere.

P. I no ens ho creiem?

R. Espanya és un país que sembla encantat de tirar pedres a la seva pròpia teulada. El Teatro Real de Madrid, el Palau de les Arts de València i el Liceu de Barcelona són coliseus lírics que estan al circuit internacional pels repartiments dels seus muntatges i per les seves coproduccions. I el model de teatres, en especial el Liceu, ha estat molt analitzat arreu. És aquest un model que ha intentat fer compatibles models antagònics amb la base d'una estructura de personal relativament lleugera respecte a la d'un teatre centreeuropeu. I amb un percentatge de subvenció pública, de entre el 50% y el 52% del seu pressupost, molt raonable respecte a un teatre d'òpera normal. És un cas únic a Europa. Això ha estat objecte d'interès i admiració arreu, i un senyal que hauríem de començar a prendre'ns més seriosament a nosaltres mateixos. Com ho fan a fora, la prova és que si a mi m'han triat president d'Òpera Europa és perquè han valorat tot el que ha passat en els darrers 10 anys al Liceu.

P. El tema de debat del Fòrum Europeu d'Òpera és Creativitat i innovació. Per què l'han triat?

R. Es va triar perquè és el tema elegit aquest 2009 per la Unió Europea. I s'ha focalitzat en tres aspectes: la creació de noves obres, les noves tecnologies aplicades a les posades en escena i la tecnologia aplicada a la difusió del gènere. La creació d'òperes i d'espectacles és l'objectiu últim d'un teatre. La tecnologia és un instrument de la creació artística, una altra cosa és la difusió, que és l'aspecte en el que la tecnologia pot oferir una aportació més definitiva en un futur immediat.

P. De quina manera?

R. En institucions com els teatres d'òpera, amb pressupostos tan grans, bona part dels quals provenen de subvencions públiques, part de la seva responsabilitat és que el producte artístic que s'hi ofereix arribi al major número possible d'espectadors. Incrementar l'oferta davant un augment de demanda significa automàticament una major injecció de diners. És per això que era fàcil que s'optés per solucions imaginatives i que els coliseus lírics s'hagin agafat a la possibilitat de difondre els seus espectacles a través de les noves tecnologies com a un clau roent. És la manera d'accedir a un públic més gran sense que el invent s'enfonsi. Les temporades d'òpera en cinema tenen un gran futur, en especial les que ofereixen espectacles en viu, perquè són els que continuen mantenint la màgia del directe.

P. És l'òpera en cine una nova manera de captar un nou públic pel gènere i afavorir el relleu generacional?

R. El relleu generacional en l'òpera sembla garantit amb la tasca cada dia més important dels departaments educatius dels teatres. Els estudis fets evidencien que és fàcil atreure els nens en edat escolar als espectacles pensats per a ells. Quan arriben a l'adolescència, però, perden el interès. No obstant això, després, quan són adults, tornen. Sembres, desapareixen i tornen. És per això que sembla que l'òpera té vida per a temps.

P. En els darrers anys ha augmentat el nombre d'estrenes d'obres. Què ha provocat aquest increment del interès dels teatres per estrenar quan el costum ja gairebé s'havia perdut en la segona meitat del segle XX?

R. Passa que hi ha una nova generació de compositors que ja no milita a les avantguardes musicals i que són capaços d'escriure obres per al teatre. L'òpera és un gènere complex que, a la vegada, és musical i teatral, i encara que la música és fonamental, els aspectes teatrals han acabat tenint molt pes. Quan un compositor és capaç d'escriure una òpera tenint en compte també la seva dimensió teatral, aquesta es dota automàticament d'una força inusitada, cosa que s'havia perdut durant molts anys.

P. Al fòrum es tractarà també el tema de l'aplicació de les noves tecnologies a les posades en escena. Ha arribat ja el moment que una escenografia cap a un maletí?

R. No, en absolut. En això hi ha una confusió. Quan en un espectacle no hi ha res, ja pots començar a tremolar, perquè el cost serà enorme. Quatre hores fascinant al públic davant de no res significa una complexitat de focus, projeccions i efectes de gran complexitat. El debat sobre les noves tecnologies aplicades a l'escena és importantíssim per a que sapiguem de què estem parlant, com es pot fer això i com els teatres podem collaborar per a fer que els costos siguin assumibles.