"Els clàssics són un millor negoci que la literatura nova"

De la Divina Comèdia, traduïda per Joan Francesc Mira, Proa n'ha venut 9.000 exemplars; del primer volum dels Assaigs de Montaigne, 6.000; del segon, 4.000; del tercer, 3.500; de l'Alcorà, 3.000, i d' Ibn Battuta, 4.000. Són xifres excepcionals que no se solen donar en els clàssics traduïts al català, que es mouen generalmente entre els 1.000 i els 3.000 exemplars. El casalot (Destino), de Charles Dickens, també va funcionar molt bé l'any passat. I Fragmenta ha reeditat el primer volum de les Analectes, de Confuci.

El traductor i editor Jordi Raventós, d' Adesiara, és definitu. "Els clàssics sempre són de moda". I probablement té raó. És palpa una certa eufòria. Curiosamnet, són més optimistes els editors independents que els que formen part de grans grups, excepte Isidor Cònsul, de Proa. Cònsul creu que una de les claus de l'èxit es que "els llibreters de veritat saben que facturaran força amb un autor d'èxit com Coelho, però que allò morirà, i més ara, després de sis o set mesos; en canvi, els clàssics, ni que hi hagi una edició en butxaca, tenen vendes més petites, però constants; tota bona llibreria ha de tenir un Thomas Mann o un Dant".

Una de les claus de la revifalla dels clàssics és que molts estan lliures de drets d'autor

Una altra de les claus d'aquesta revifalla és que generalment els clàssics estan lliures de drets d'autor, només es paga al traductor, encara que gairebé tots els editors neguin que això sigui el motiu.

Les veritables premisses de l'èxit, diu Cònsul, rauen en el fet "que el clàssic sigui indiscutible" i "la traducció sigui bona". "Evidentment, hi ha un públic lector no satisfet amb l'oferta actual". Antonio Ramírez assegura que la Central viu dels clàssics: "Són millor negoci que la literatura nova", i no ho diu perquè molts no hagin de pagar drets d'autor, sinó perquè són "un valor segur". "Hi ha molts lectors que busquen títols d'abans de 1945 i de tant en tant fan alguna incursió en la literatura contemporània. S'equivoquen menys".

Editores com Pilar Beltran, d'Edicions 62, i Isabel Obiols, de La Magrana, opinen que és bo que els clàssics tinguin una continuïtat permanent a les llibreries, però que l'oferta és superior a la demanda. La majoria no hi està d'acord. Josep Cots, de 1984 -la meitat del seu catàleg són clàssics- és contundent: "Què més voldríem que l'oferta de clàssics fos superior a la demanda. Només l'oferta incentiva la demanda. En tot cas és l'escassetat d'ofertes de clàssics traduïts al català el que provoca l'ensopiment de la demanda". "Aquesta dinàmica entre l'oferta i la demanda no és més que el resultat d'haver desatès el públic, la creació i consolidació d'un públic, amb la falsa certesa que el que convenia era crear una indústria", afegeix Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema / El Acantilado. La seva feina, com la d'altres editors, ha estat impressionant: més de 100 "clàssics clàssics", com diu ell, des d'El romanç de Tristan i Isolda, traduït per Carles Riba i un dels més venuts del seu catàleg, a Kafka, Petroni, Chaucer, R. L. Stevenson, Tolstoi, Oscar Wilde...

El nom de Riba es repetirà aquest any. En fa 50 de la seva mort. Per això, el president de la Generalitat, José Montilla, regalarà als convidats a la recepció de Pedralbes, el Dia de Sant Jordi, Versions de poesia, de Riba. És una edició no venal que recull fragments de traduccions que l'escriptor va fer de poetes clàssics i moderns. La selecció i el pròleg són de Joaquim Moles, i les il·lustracions, de Perejaume.

Si el catàleg de Quaderns Crema és impressionant, no està gens malament el de L'Esparver Clàssic, de La Magrana. El més reeditat és l'Odissea, traduïda per Riba. La col·lecció no està aturada, però afegeix pocs títols. Té prevista l'edició completa de la Història d'Heròdot, amb traducció i notes de Rubén J. Montañés, i Cinc contes de Nadal, de Dickens, traduïts per Xavier Pàmies.

Edicions 62 ha completat les col·leccions Millors Obres de la Literatura Universal i Millors Obres de la Literatura Catalana. La històrica ha tancat, encara que el grup conserva la marca per a futurs projectes. Però 62 continua amb reedicions del seu fons, que surten al Balancí, amb noves traduccions i edicions més llegidores. Ja han sortit Melville i Kipling, i ara preparen Guerra i pau, amb traducció de Carles Capdevila. L'editorial ofereix una tercera vida als seus clàssics en butxaca que funciona prou bé.

Proa traurà al setembre el Llibre de les meravelles, de Marco Polo, traduït per Manuel Forcano i Francesco Ardolino. Quaderns Crema editará els Robayat, traduït del persa i, entre altres, El manuscrit trobat a Saragossa, de Potocki.

Adesiara és una de les editorials més entusiastes. Té tres col·leccions molt interessants: Aetas, que ofereix obres d'autors grecs i llatins, des del període arcaic fins al Renaixament amb edició bilingüe (grec-català o llatí-català) i amb format butxaca: Horaci, Plutarc, Petrarca, entre 12 i 14 euros. D'Ací i d'Allà inclou narrativa, teatre i poesia. La poesia i el teatre en vers també són en edició bilingüe, com la Berenice de Jean Racine.

Vagueries se centra en l'assaig o la narrativa de cert contingut filosòfic, amb títols com La història del diable, de Daniel Defoe, y L'altre món, de Savinien Cyrano de Bergerac. Abans de l'estiu Adesiara treurà tres títols inèdits en català: L'assassina, d'Alexandros Papadiamandis, traduït per Raül Garrigasait; El banquet dels cèsars, de Julià l'Apòstata, amb traducció d'Àngel Martín, i El llibre dels snobs, de William Thakeray, traduït per Xavier Pàmies.