De retorn al realisme crític

GEN / La meva diable porta

xanques

Andreu Martín / Anna Tortajada

Abacus

130 pàgines. 12,95 euros /

160 pàg. 12,95 euros

Amb una nova col·lecció de narrativa juvenil, la cooperativa de consumidors Abacus s'estrena com a editorial. Semblaria que una llibreria de la seva importància i coneixedora com ningú del panorama editorial hauria de donar aquest pas endavant per aportar-hi un ingredient diferent, nou i fresc. Però no és ben bé així. Amb un objectiu tan clar com el d'oferir temes que interessen als joves i suscitar el debat a les aules de secundària, Món Abacus recupera la vella i coneguda fórmula de presentar novel·les que "tracten de...", obres que enllacen de ple amb el gènere del realisme crític que inundà els aparadors dels anys noranta amb novel·les sobre les drogues, l'anorèxia, la delinqüència,..., abans que el boom de la narrativa fantàstica l'arraconés i el fes aparèixer d'una manera més puntual i dosificada. Dins d'aquest corrent, descobrírem obres i autors destacables, però hem oblidat i oblidem constantment aquella narrativa feta a mida pels interessos dels joves, que ha defenestrat molts adults i també innombrables lectors que la van provar.

Dos autors amb pedigree han estat els escollits per estrenar Món Abacus. Andreu Martín (Barcelona, 1949) presenta la història de l'Artur, un jove absolutament abduït per un videojoc anomenat GEN, en el moment que trasllada alguna de les proves a la realitat. Si bé és una novel·la que aborda un tema prou candent, Andreu Martín, amb la seva destresa habitual, aconsegueix una obra efectiva, amb la barreja de situacions al límit i de diversos personatges convencionals de la novel·la negra i de misteri, tot conduint la novel·la cap a aquest darrer terreny que és on se sent més còmode. L'acció és trepidant, la definició dels personatges molt clara i la combinació de les situacions, notable. L'autor no inventa res, però sap captar l'interès del lector i conduir-lo cap a situacions i territoris misteriosos i atractius.

Anna Tortajada (Sabadell, 1957), amb una trajectòria força més curta encara en la narrativa infantil i juvenil, presenta la història de tres amigues, dues de les quals s'enamoren entre elles. El tema de La meva diable porta xanques és el de l'homosexualitat, situat en un ambient de diables i de festa. Si bé la novel·la de Martín aconsegueix desvetllar cert interès més per la trama que pel tema, la de Tortajada és d'aquelles obres que parteix d'un tema i un missatge clar -justificar l'homosexualitat de les protagonistes-, però dóna la sensació que l'autora se sent bloquejada pel mateix i l'acaba desenvolupant amb dispersió. Pel tema tractat, l'embolcall esdevé massa superficial, amb uns personatges tan poc definits que al lector se li fa difícil identificar cadascun dels protagonistes. L'acció és gairebé nul·la, i tot se centra en la descripció d'una quotidianitat tan abassegadora que acaba produint desencís. Enmig d'aquesta s'intercalen missatges de mòbil que es veuen més com a un possible esquer per acostar-hi els joves que no pas com a elements necessaris per al desenvolupament de la història. Una novel·la en què no podríem dir que el missatge devora la literatura, sinó més aviat que no s'ha emprat un exemple i una trama adient per transmetre'l.