Tigre de paper

El desenvolupament de Xangai -que significa "sobre el mar"- és un fenomen recent comparat amb la resta de ciutats de la Xina. La seva condició de municipi autònom i la recent explosió econòmica i industrial l'han convertit en una de les ciutats més interessants del planeta. En la seva singular estructura urbanística, el viatger pot trobar versions en miniatura d'Anglaterra, França, Estats Units i Japó. El Bund -el moll a la riba del Huangpu- segueix ocupat per una filera d'edificis colonials, llegat de l'època en què Xangai va ser el tercer centre financer del món. L'any 1949, l'entrada del comunisme la va desproveir de tota majestuositat. La càmera d'Ángel Marcos (Valladolid, 1955) captura totes les contradiccions d'aquesta ciutat-anunci, ciutat-plató de cinema, des dels "dibuixos dels seus missatges publicitaris" davant del passeig fluvial amb vistes al perfil il·luminat de Pudong fins als voltants del Jardí Yu i el basar, amb el seu saló de te únic, del segle XIX. Marcos no busca les icones que emmarcaria qualsevol turista, sinó l'altra realitat, no menys retòrica, d'un atroç urbanisme que creix per capes, fruit de la bonança econòmica i de la tímida opinió d'un poble obedient. Mao es va equivocar, la revolució -i no el capitalisme- era el tigre de paper.

Xina. Ángel Marcos. Galeria Trama. Carrer Petritxol, 8. Barcelona. Fins al 24 de març