"La crisi farà que al món de l'art es mantingui només el millor"

Fa poc menys de dos anys, a l'abril de 2007, Pere Soldevila, propietari de Galeria Metropolitana, va anunciar que tancava el seu espai de Rambla Catalunya per traslladar-se al Barcelona Work Box (W_Box), un nou centre de producció, exposició, investigació i difusió, tant física com virtual, d'art i pensament, que s'estava a punt de començar a construir. Era previst que la primera part de l'innovador centre, una construcció modular formada per contenidors industrials, s'inaugurés aquell setembre, en una àrea d'uns 3.000 metres quadrats, situada al 22@ i cedida gratuïtament per l'Ajuntament. No obstant això, malgrat la senzillesa i eficàcia de la solució arquitectònica i la presència de patrocinadors, el projecte no es va arribar a realitzar.

Pregunta. Què va passar?

Resposta. Al 22 @li va costar arrancar més del previst per diversos problemes. En el nostre cas, els propietaris del terreny, cinc institucions públiques i un privat, no es van posar d'acord, així que el W_Box es va quedar a l'espera d'una nova ubicació. Amb la posada en marxa del programa de fàbriques per a la creació i el projecte d'ubicar el nou centre d'art de Barcelona al Canòdrom, l'Ajuntament em va oferir l'oportunitat de situar-lo allà. El projecte està en fase d'estudi i podria convertir-se aviat en una realitat.

P. El W_Box s'articula al voltant del ContainerSex de l'artista alemany Tim Otto Roth. Edifici o obra d'art, què és exactament?

R. És una escultura habitable interactiva. Roth em va comentar que volia crear una instal·lació monumental formada per cinc fileres de cinc containers industrials amb una façana lluminosa informatitzada. Gràcies a uns tubs de llum, incrustats a la pròpia estructura arquitectònica, la façana canvia de color segons l'hora del dia, el nombre de persones presents o fins i tot la intervenció externa, a través d'Internet. Jo li vaig proposar instal·lar a cada contenidor un estudi per llogar a artistes de diverses disciplines i a Roth li va semblar bé. Així va néixer la idea d'un edifici-escultura, que a més aprofita les fonts d'energia renovable amb sistemes de plaques solars, recollida d'aigües pluvials, regulació natural de temperatura i llum natural.

P. Aquest és un projecte a llarg termini, mentre que una altra part del seu projecte original, el Virtual Box (V_Box), es podria portar a terme a més curt termini. Com funciona?

R. V_Box és una plataforma virtual que es proposa produir, reunir i difondre continguts de qualitat a través d'Internet. Es tracta d'un lloc web participatiu, dotat d'un inèdit sistema de videoconferències,que ofereix la possibilitat d'assistir i participar des del propi ordinador a conferències, projeccions i altres esdeveniments programats per les entitats associades: museus, centres d'art, fires, galeries i altres plataformes artístiques.

P. Quan es posarà en marxa?

R. Ja estem acceptant les subscripcions i també sol·licituds per insertar publicitat, de manera que posarem a punt el sistema mentre expliquem el seu funcionament als usuaris, durant el mes d'abril. La pàgina web es presentarà al maig durant la fira Loop, amb la retransmissió de les primeres conferències i la presentació d'alguns dels vídeos d'estrena.

P. Un dels seus companys d'aventures més fidels en tots aquests anys ha estat Bigas Luna. Amb ell està treballant en un tercer projecte, Metropolitana Salomó. De què es tracta?

R. Bigas Luna posseeix dues naus en una antiga granja del poble tarragoní de Salomó, molt a prop d'on té els seus horts, on experimenta amb pintures sobre diversos materials i com es van deteriorant amb el pas del temps i els agents atmosfèrics. Galeria Metropolitana ocuparà la més petita de les naus, de 900 metres quadrats, per fer projectes de gran envergadura, tallers i produccions vinculades a les noves tecnologies. A l'interior de la nau també hi haurà un contenidor industrial, serà el segell d'una nova idea de galeria nòmada. En l'altra, que té dues plantes de 1.200 metres, Bigas vol instal·lar un taller on treballarem l'art com a teràpia per al tractament de depressions, malalties mentals i altres dolències contemporànies. En total seran més de 3.000 metres consagrats a l'art en plena naturalesa.

P. Com creu que afectarà aquesta crisi al teixit de l'art contemporani?

R. La crisi servirà per fer una mena de neteja, perquè es mantingui només el millor, però no crec que hi hagi una involució i un retorn cap a la pintura i els gèneres més tradicionals. Són moments difícils, però el que s'ha fet bé no només tirarà endavant, sinó que en sortirà més consolidat. La suspensió de la fira Swab és simptomàtica, perquè malgrat que la creació de noves plataformes és de per si positiva, la seva forma d'entrar en el mercat no va ser la correcta. El seu principal problema és que no va comptar amb les galeries espanyoles. Una bona selecció internacional és important, però no ha de ser l'únic objectiu.

P. Què opina de la relació entre galeries i institucions i del recent estrenat Consell de les Arts?

R. La relació ha millorat molt i és cada vegada més fluida. Pel que fa al Consell, cal primer consolidar la seva representativitat, ja que diverses disciplines i creadors no se senten representats, començant pels músics. Perquè aquest organisme no contribueixi a la burocratització del sector, ha de disposar d'un pressupost suficient. Si no, serà tans sols una pèrdua de temps.