Invisibles

Durant els mateixos anys que el país dels valencians era sotmès als rigors destructius del poder borbònic, entre el 1709 i el 1710, George Berkeley escrivia les obres que l'han fet passar a la història de la filosofia, com el Tractat sobre els principis del coneixement humà, on afirma, entre altres idees, que la realitat dels objectes no està en ells mateixos, sinó en la ment de qui els percep. Principi que es resumeix en l'expressió famosa "esse est percipi": ser és ser percebut.

Al País Valencià passen contínuament coses que haurien d'afectar funestament el crèdit públic dels governants i del partit que els sosté. Però que no els afecten, perquè les coses que passen no arriben a la ment de la major part dels ciutadans: la premsa és poc llegida, la televisió valenciana és agitació i propaganda, i les televisions espanyoles no parlen, ni poc ni molt, de res que afecte el País Valencià si no són les Falles o algun crim o catàstrofe.

"Al País Valencià passen coses que haurien d'afectar el crèdit públic dels governants i del partit que els sosté"

Els escàndols, per tant, no tenen existència real, i serà una mica difícil que, sense existència, arriben a capgirar unes eleccions. En el fons, però, qui no té existència és el país mateix: o és una "Comunitat" sense adjectiu definitori, o són tres províncies, o és Levante, o no és res, ja que mai apareix ni es projecta, ni endins ni enfora.

Les televisions espanyoles parlen sovint de Catalunya, d'Euskadi, d'Andalusia, de Galícia, i parlen incessantment d'Espanya. Llavors aquests "objectes", definits, projectats en la ment col·lectiva, adquireixen una existència indubtable: són percebuts, i per tant existeixen. Del País Valencià, no se'n parla, i per tant no té existència real. No es perceben els nostres desastres, i llavors no existeixen.

Berkeley, bisbe anglicà i personatge extravagant, l'encertava molt més del que ell mateix pensava. Si han fet, entre tots, que el País Valencià siga invisible, és perquè creuen molt sòlidament que és un país inexistent. Els resultats de tot això no són gens invisibles, són claríssims. Tan clars que, si ara mateix tornem a existir una miqueta, és per les percepcions que desperta una empresa de nom Orange Market, mercat de taronges, amb els seus derivats, assimilats i adherits. Després tornarà la invisibilitat. Fins al pròxim escàndol, baralla o catàstrofe.