Thanatos juga... i guanya
El malestar en la civilització
Sigmund Freud
(Trad. Josep-Maria Terricabras)
Accent Editorial
129 pàgines. 15 euros
Segons una distinció usual, caldria parlar de tres períodes en la trajectòria intel·lectual de Freud. El primer estaria dedicat sobretot a elaborar una teràpia dels trastorns mentals, el segon a definir l'estructura psíquica de l'ésser humà, i el tercer es caracteritzaria per una reflexió més global o filosòfica. Doncs bé, El malestar en la civilització és un clar exponent d'aquesta darrera etapa en què es parla de la religió, la cultura, o el sentit de la vida en definitiva. La tesi central no és altra que la cultura o la civilització, en el seu sentit més ampli, en comptes de contribuir a la felicitat dels éssers humans, el que fa és fer-los cada vegada més dissortats. D'una banda, les normes socials o morals comporten el malestar resultat de la repressió de les tendències instintives, i, d'altra banda, es produeix el malestar complementari que representa el sentiment de culpabilitat nascut de seguir experimentant aquestes tendències prohibides. I la cosa tampoc no seria excessivament greu si es tractés d'un combat, més o menys estabilitzat, entre la recerca de plaer i les tendències repressives, en el qual la primera pogués guanyar de tant en tant alguna batalla en la guerra incessant entre aquestes dues pulsions constitutives de l'ésser humà. El problema és que Freud formula un element agreujant -el que atorga a aquest llibre un caràcter gairebé dramàtic-, segons el qual el principi de Thanatos (és a dir, l'impuls d'agressivitat vers els altres i, alhora, d'autodestrucció) es va imposant progressivament al principi d'Eros (és a dir, de recerca de plaer personal o compartit). Això al marge que Freud reconeix que, a diferència del que havia cregut abans, hi ha un component decisiu de sadisme i masoquisme en aquestes tendències libidinoses. Tot plegat suposa una innegable constatació que, lamentablement, Thanatos va guanyant terreny, malgrat que a la part final del llibre Freud utilitzi una calculada ambigüitat sobre el resultat final del combat etern entre l'amor i la destrucció.
Els diversos motius que se solen adduir per entendre el to tan pessimista d'El malestar en la civilització s'acostumen a dividir entre els que són d'ordre personal i els propis del context històrico-polític (l'obra fou publicada l'any 1930). En relació als primers, cal esmentar la mort de la seva filla Sophie l'any 1920 o el fet que Freud patís un càncer de mandíbula des de l'any 1923. I pel que fa als altres motius, els efectes de la Primera Guerra Mundial o l'ascens del moviment nazi a Alemanya no eren raons per a l'optimisme precisament. D'altra banda, la casualitat va voler que entre la redacció del llibre i la seva publicació es produís el daltabaix econòmic del crack del 29, la qual cosa va afavorir les vendes d'una obra tan impregnada de pessimisme. I l'edició que ara comentem acaba de sortir justament després de produir-se una altra gran crisi econòmica. Al marge de si això ha estat intencionat o no -el que no deixa de ser anecdòtic-, cal felicitar els editors per la reedició d'aquest text clàssic del pensament del segle XX.
