El deixant de la Bíblia

Fa cosa d'un any, en anunciar als estudiants de primer curs d'una assignatura de filologia que havien de llegir el Gènesi i l'Evangeli de Mateu -venia a ser una "Introducció a la Literatura Universal"-, vaig veure unes cares d'enorme perplexitat. "¿Que no teniu cap Bíblia, a casa?", vaig preguntar. Només una noia, entre un centenar d'estudiants, va alçar la mà i va dir: "Sí, a casa n'hi ha una". Perquè el lector acabi d'entendre què amaga l'anècdota, diré que aquesta estudiant professava la religió protestant, culte en el qual la Bíblia ha tingut, des del segle XV, una importància decisiva: encara avui dia, als hotels dels països protestants, no és rar trobar-se, a la tauleta de nit de l'habitació, un exemplar de la Bíblia luterana... últimament, segons que he comprovat, lligat al moble amb una cadeneta dissuasòria.

El cas, com dèiem, és que la Bíblia ha estat un element de cohesió d'enorme importància, especialment litúrgica, en la religió protestant, després que Luter, avançant-se a totes les pràctiques pertorbadores del cristianisme romà, que només deixava que es divulgués la Vulgata llatina, va traduir a l'alemany que llavors es parlava el Vell i el Nou Testament per a ús dels fidels de la cismàtica ecclesia. D'aleshores ençà, els països protestants, fins i tot en el moment en què el culte s'ha relaxat, han estat els veritables protagonistes (a banda els jueus, naturalment, que existeixen bàsicament gràcies al Pentateuc i a la seva doctrina i rituals) de la vigència d'aquest llibre de llibres a Occident.

Per això no és estrany que sigui també la literatura d'aquests països la que més acusa l'empremta de la Bíblia en les seves literatures respectives. Agafeu Samuel Beckett, William Blake, Lord Byron, Joseph Conrad, Dickens, Faulkner, Joyce, Melville, Milton, Shakespeare, John Steinbeck, Swift, Mark Twain, o Walt Whitman, i veureu com les seves obres es troben farcides, directament o indirecta, de citacions de sapiència bíblica. Això ha fet, igualment, que els scholars anglosaxons hagin produït una immensa bibliografia, que astora, sobre les relacions entre la Bíblia i les literatures medieval, moderna i contemporània: des dels llibres de Northrop Frye (El gran código, Gedisa, 1988) fins a The Bible and Literature, editat per David Jasper i Stephen Prickett, passant pel fastuós A Dictionnary of Biblical Tradition in English Literature, editat per David Lyle Jeffrey. Els francesos han donat, en aquest mateix sentit, alguna cosa, però menys que els anglesos o els nord-americans: el desembre de 2005, per exemple, Le Magazine littéraire publicava un monogràfic en què repassava la influència de la Bíblia, encara, en una sèrie d'autors dels nostres dies com Pierre Michon o Sylvie Germain; també van publicar el més rústec Dictionnaire culturel de la Bible (Cerf, 1990).

A Espanya o a Catalunya, per contra, aquestes publicacions són enormement rares: hi predominen, més aviat, els llibres o els estudis dedicats al deixant del llegat greco-llatí en les nostres literatures; sobre la Bíblia i la seva repercussió en les nostres literatures, més aviat poca cosa: els menysteniments que ha arxivat la història acaben pagant-se al cap dels segles. Resulta, doncs, sorprenent i molt d'agrair que Gregorio del Olmo, de la Universitat de Barcelona, s'hagi proposat d'endegar una col·lecció sobre La Biblia en la Literatura Española, en la qual, per omissió, i és pega, no hi apareixen referències a les literatures peninsulars no castellanes. Els dos primers volums van ser dedicats a l'Edat Mitjana (Trotta, 2008); i el tercer, que acaba de sortir, està dedicat al Segle d'Or. Aquest volum, coordinat per aquesta gran sàvia (i saba; i reina de Sabà) que és Rosa Navarro Durán, inclou, entre altres, articles esplèndids de Gemma Gorga ('La Biblia en la poesía lírica y épica de la Edad de Oro'), de Valentine Nider ('La prosa de Quevedo y la Biblia'), de María del Mar Cortés ('La Biblia en Cervantes') i de José García López ('La Biblia en la poesía culta del siglo XVII'). Ara només falta un volum, en dues parts, dedicat a la Bíblia en la literatura dels temps moderns i contemporanis -que coordinarà Adolfo Sotelo-, que és el lloc, sens dubte, en què faran aparició la influència dels Llibres en l'obra dels il·lustrats (Feijoo), dels romàntics, dels "modernistes" (Unamuno) i dels contemporanis (Juan Benet): la nòmina no serà tan rica com als segles anteriors, perquè la Bíblia -malgrat els esforços de George Borrow, vegeu La Biblia en España, Alianza Editorial- s'ha llegit cada cop menys, a Espanya, com més han avançat els segles i les perverses instruccions de l'episcopat, que ja fa segles que considera que aquest país en té prou amb una Biblia picta o una Biblia pauperum -"i tan pobres com som", deia Salvat-Papasseit-, malgrat que posseïm, especialment a Catalunya, dues escoles d'estudis bíblics tan importants com la impulsada per Francesc Cambó i la dels monjos de Montserrat.

No saber res de la Bíblia, com sembla que els passava a aquells grans estudiants que vaig tenir, porta conseqüències tan penoses com no entendre gairebé ni un quadre dels que pengen al MNAC, al Prado o al Louvre, ni entendre què volia dir Cervantes quan escrivia: "y así asenderado y triste siguió a su señor ... y así se dejó atrás las ollas de Egipto". Solució a aquest enigma, si és que ho és per al lector: Èxode 16, 3.