L'erotisme gironí

La col·lecció Quaderns de la Revista de Girona consagra el seu número 137 a l'erotisme gironí. El filòleg Pep Vila, que ens ha donat molts papers dedicats als costums culinaris dels segles XVII i XVIII, al teatre i a la literatura popular i culta, és qui s'encarrega d'aquest quadern peculiar, interessantíssim i divertit. L'ha titulat Els sentits d'Eros, perquè, suposo, tot i que la base fonamental són documents gironins, medievals, barrocs i moderns, el seu objectiu va més enllà d'una simple panoràmica local. Pep Vila aspira, amb aquests documents locals, a traçar un mapa més ampli de l'erotisme.

Com a bon filòleg, Pep Vila creu en la cronologia i en la llengua, i els temes tractats segueixen la història, des dels grecs d'Empúries als nostres dies. Comencen amb l'Adam i Eva del claustre de la catedral gironina i acaben en el bosc d'escultures eròtiques de Xicu Cabanyes. I encara hi afegeix un apèndix, un bocavulvari, com ell l'anomena, la darrera entrada del qual és "viagra". No pot ser, doncs, més actual.

Com que el quadern l'edita la Diputació de Girona, cal que hi hagi referències "provincials" i Pep Vila parla del cançoner eròtic de Ripoll i del de Sant Joan de les Abadesses i s'esplaia en històries com ara un divorci per impotència a Olot, el cas dels cornuts de Banyoles o les que expliquen la vida privada palamosina. Parla dels manuals per a confessors i del llibre del pare Pujiula sobre l'onanisme conjugal, escrit en llatí perquè només el poguessin entendre els capellans, els notaris i algun ciutadà il·lustrat. El pare Pujiula, jesuïta, va néixer a Besalú, i així la inclusió del seu llibre al quadern queda justificada i la provincialitat salvada. Nascut el 1869 -aquí Pep Vila hagués pogut fer algun acudit maliciós, però se'n sap estar-, va morir el 1958, en plena repressió catòlico-feixista. El llibre, per si volen buscar-lo, es titula Onanismi coniugalis remedia i és un recull de consells per a confessors. En cito un fragment: "un altre punt que ha de ser tractat aquí és si el confessor ha d'interrogar els penitents sobre l'onanisme. Donat que aquest vici avança i infecta les ànimes, el confessor ha d'interrogar els penitents sobre aquesta cosa, de manera que si trobava que eren onanistes, pugui advertir-los de tan perjudicial càncer de la societat."

No tot eren confessionaris tenebrosos, és clar, i abans d'aquesta època del terror de postguerra, els catalans van saber divertir-se públicament. Pep Vila parla de vodevils, cançons i cuplets. I en cita fragments preciosos, com ara aquest, escrit per un poeta de Sant Feliu de Guíxols: "Perquè veno cada dia | tot donant-me gràcia i aire | musclos a la Boqueria, | a mi em diuen la Musclaire. || Són els teus musclos, salada, | tan negres i tan bufons, | que és per mi aquesta parada | un niuet de temptacions."

Però no tot era poesia popular. Pep Vila estudia també l'erotisme a Víctor Català, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol o Josep Pla. I, és clar, a Salvador Dalí.