Temperatures

Una de calenta i una de freda. Això és el que ens han deparat en els últims dies dues de les estrenes més ambicioses de la temporada a TV-3. D'una banda, la calidesa de Serrallonga, una mini sèrie feta amb el pressupost d'una superproducció, emesa dijous i divendres passat. I de l'altra, Hora Q, el programa de gènere de moment indefinit cridat a omplir el buit deixat per La nit al dia des que la seva presentadora, Mònica Terribas, va marxar per assumir funcions directives de la cadena.

Serrallonga ens ha deixat un regust agradable per la bona factura aconseguida. Perquè si bé la relació entre mitjans i resultats no sempre és satisfactòria, aquí l'equació s'ha resolt amb un balanç força positiu. La mini sèrie, dirigida per Esteve Rovira, és una bona mostra de producte d'entreteniment de qualitat, amb capacitat de suscitar interès transfronterer a partir d'un fet, en aquest cas d'un personatge, tan arrelat a l'imaginari local com és el bandoler de les Guilleries, tractat aquí, això sí, amb elements adreçats a la glorificació. Molt ben resolta l'ambientació històrica, la contextualització. I eficàcia demostrada en l'ús dels recursos de postproducció, perquè són molts els plans retocats i els efectes inclosos, però s'han sabut integrar amb naturalitat entre les preses directes.

El però de Serrallonga ve, en tot cas, de la interpretació. O, més ben dit, de la manera de dir el text per part d'alguns dels actors, encapçalats per Isak Férriz, David Selvas, Bea Segura, Núria Gago i Olalla Moreno. En general són intèrprets convincents en l'actuació però no tant en la dicció. La cacofònica tendència cap al xava de molts dels actors més joves no és, però, un problema que afecti els veterans, en aquest cas a càrrec de papers secundaris. Especialment impecables Mercè Sampietro i Pep Anton Muñoz.

I de la calidesa de Serrallonga vam passar, dilluns a la nit, a la fredor d' Hora Q . Pel que fa al format, dóna la sensació que l'embolcall d'una pretesa originalitat amaga realment la manca d'un criteri clar. En tot cas, la fórmula resultant sembla més apropiada per a un magazín de tarda, especialment indicat per als aficionats a l'esport. I això no és suficient per aconseguir que l'espectador tingui la sensació que ha valgut la pena quedar-se despert fins als primers compassos de la matinada (el programa va arrencar amb un 8,4% de l'audiència, que dimarts va baixar fins al 6,6%). Manca profunditat i nervi en les entrevistes. No basta conformar-se amb tenir algú per primera vegada en un plató, com va passar amb el futbolista Thierry Henry, si després no se li treu gaire suc, i més tenint en compte la devàlua que suposa emetre, dins un programa en directe, una entrevista en diferit. Dimarts, una altra de les entrevistades, Esther Tusquets, va etzibar un dolorós touché a la conductora, Helena García-Melero. "Ja t'ho he dit tres cops", va respondre la coautora de la biografia de Pasqual Maragall, que tant enrenou ha provocat per l'enfrontament amb la família de l'expresident, davant la insistència de Melero per saber si s'havia pactat o no que el llibre havia de sortir després que les memòries del polític. No va ajudar gens a pujar la temperatura l'excursió, tan llarga com banal, a l'interior del nou autobús del Barça, que serà voluminós i car, però res justifica que fos un dels plats forts del segon programa. El problema és que l'escalforeta de Serrallonga va durar només dos dies, i Hora Q està previst amb una vida molt més llarga. Si no es concreta millor el tipus d'espai que es vol fer i es treu més partit als entrevistats, sembla molt poc abric per a un hivern que es preveu llarg i fred.