L'estrella de plata

Si es netegessin les portes de la percepció tot apareixeria tal com és, infinit". Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) encapçala amb William Blake la seva exposició a La Galeria -un espai especialitzat en artistes nòrdics. Tot i que l'establiment de Consell de Cent -entre Enric Granados i Aribau- sembli tancat, perquè té la porta velada, obre cada dia havent dinat, de 3 a 9h. A dins, una estrella de plata iridescent plora sense parar mentre una remor, mig de vent mig de mar, envolta l'escena. És la il·lusió del cinema i les ombres xineses. Quan avancem, les bambolines ens van descobrint la trampa: una roba tensada fa d' écran; un paper d'embalar foradat emmarca un projector de cossos opacs amb un motoret que fa rodar -com si fos un pollastre a l'ast- una garrafa d'aigua buida amb les quatre gotetes de dins que salten de sacsó en sacsó; i, al final, sobre una planxa de fusta blanca, tres hèlix en moviment, fetes d'ampolles d'aigua també buides i amb uns quants granets, d'enfilar collarets o brodar vestits, a dins que aporten l'element sonor.

Desvelar l'artifici no trenca la màgia, com en els bons films. Amb Balcells, l'escassesa de mitjans millora el resultat: un art pobre ple de glamur. Anar-hi anant és una instal·lació basada en un poema, d'aires maragallians, de Carles Hac Mor que parla de l'etern retorn, la rutina i el dejà vu. El poeta també fa de coprotagonista de l'altra peça: Fuga , una pel·lícula muda del 1979 que té molts punts en comú amb Anar-hi anant . Des del moviment circular, en aquest cas de la càmera, als actes quotidians, repetits però lleugerament canviants, d'uns personatges que esdevenen espectrals quan coincideixen superposats en un mateix espai i temps diferent.

Eugènia Balcells. Anar-hi anant. La Galeria. Consell de Cent, 279, Barcelona. Fins al 30 de novembre