Panzer Platz
Aturarem la invasió a la platja", afirmava Rommel en vigílies del desembarcament de Normandia. Si hagués vist les obres de la nova Lesseps el mariscal hagués pogut dir: "a la plaça".
Efectivament, el que està creixent malèvolament en aquest lloc, per a alarma de veïns i passejants, sembla sorgit d'un pla del creador de les letals defenses de la costa normanda, d'una visió de Von Rundstedt, d'un somni mecanitzat de Heinz Guderian. Riguin de la Línia Sigfrid. Bigues d'acer dentades, alts ferros, talaies oxidades, ciment omnipresent. Només falten els reixats de filferro, els cavalls de frisa i els camps de mines. Potser és que encara no els han posat. Temps al temps. Una immensa pèrgola metàl·lica només pot ser un giny antiaeri. ¿Suport per a testos?, deixa: defenses antitanc. Dues amenaçants estructures que s'han col·locat a la manera de viseres a l'entrada i sortida del túnel semblen sostres de búnquers, potser perquè hi busquin refugi els responsables del projecte quan aquest s'inauguri.
Passejar per la plaça de Lesseps t'encongeix l'ànim. ¡És cert que podíem anar a pitjor! Tants anys aguantant aquells sinistres passatges subterranis que ens feien solidaritzar amb el Vietcong per anar a parar a això.Quan semblava que el concepte de plaça dura havia passat a la història es reinventa el terme portant-lo a la seva expressió més bèstia: quelcom que caldria batejar com la "plaça pánzer", la Panzer Platz. Només falta dinamitar l'església i portar-hi els canons sobrants del Museu Militar de Montjuïc. Ah, sí, hi han posat quatre palmeres noves: deu ser en honor a l'Afrika Korps.
Caminant en aquest escenari de malson, acoquinador, punyent, violent i pintat en tonalitats Feldgrau, només et surten les paraules gris, metall, ciment i hart (i diversos adjectius malsonants). La delicada biblioteca Jaume Fuster de Llinàs sembla espantada davant del desplegament. Diuen que el projecte és de Viaplana. Però porta la firma de l'Organització Todt.
