Les llums de la ciutat
El districte 22@ de Barcelona, que de dia ofereix l'aspecte d'una extravagant exposició d'arquitectura contemporània, de nit canvia radicalment. Els parlo d'això perquè és difícil fer una crítica de conjunt d'aquest districte i resulta especialment complicat perquè no sembli una desqualificació general de l'arquitectura contemporània. De fet, el pitjor del districte és que s'identifica amb el que es coneix com a arquitectura mediàtica, en el fons tan poc urbana.
Una manera de poder fer una observació d'aquest districte amb la deguda distància és al vespre. El recurs és semblant al procediment que utilitzem per poder veure un eclipsi. S'omple una paella amb aigua i s'observa el reflex de l'eclipsi sobre l'aigua, que gràcies al fons fosc de la paella apareix amb una nitidesa extraordinària. De nit el districte 22@ sembla el resultat d'un procediment similar. Ara, a més, resulta una època molt apropiada degut al recent canvi d'horari, que fa que encara s'hi treballi als edificis d'oficines quan ja és fosc. L'espectacle dels edificis encesos, que no vol dir il·luminats, és molt impactant. Els edificis apropiats per veure's així són, sens dubte, els moderns edificis d'oficines perquè generalment les seves façanes tenen molt de vidre. Quan aquests edificis encenen els llums semblen una radiografia. Les radiografies tenen aquesta màgia de mostrar-nos l'esquelet. En els edificis d'oficines, generalment fets amb estructures que permeten alliberar les plantes de murs i envans, aquest efecte radiogràfic sembla fet expressament per a ells, mostrant-nos el seu esquelet estructural expressat mitjançant els seus infinits sostres de llums.
Durant el dia els edificis d'oficines oculten la seva activitat darrere de vidres lluents i tintats i paradoxalment aquesta resulta poc transparent. Però la visió de nit ofereix la cara més amable d'aquests edificis, és a dir, amb els llums encesos veiem que realment hi treballen. Ho poden comparar amb els hotels d'aquesta part de la ciutat, que romanen foscos, amb l'excepció potser d'alguna llum que els fa encara més tristos i ens recorda que són edificis "d'habitacions de nits estrangeres", que deia Louis Aragon. La nit ens diu la veritat. També permet veure una altra cosa a través dels vidres que de dia tenen un aspecte uniforme, i és que veiem les diferents formes de treballar expressades amb taules, ordinadors, arxivadors, cadires, etcètera, quasi tenen un aspecte domèstic i de nit se'ns mostra amb tota claredat. La uniformitat es trenca a més perquè els llums no estan encesos d'igual manera a tots els pisos i adquireixen l'aspecte d'una mena d'estadística de l'activitat. Aquest espectacle arquitectònic gratuït és especialment intens als voltants de la plaça de Les Glòries, on destaca la torre Agbar, que de nit és l'única que no llueix de forma natural. Aquesta torre necessita encendre uns llums postissos a l'exterior perquè amb prou feines es poden veure els llums de les seves oficines, amagades darrere el formigó armat del mur perimetral. En aquesta torre els llums postissos de la seva façana postissa semblen voler subsituir l'efecte casual de l'activitat interior.
Tots aquests efectes estan potenciats en aquest lloc per diverses raons, a part, òbviament, de la novetat, i és que les alineacions dels edificis no segueixen sempre la dels carrers, la qual cosa fa més complexa la visió. També l'absència a la pràctica d'aparadors a les plantes baixes fa que el contrast sigui més gran. De nit aquesta part de la ciutat gairebé no té skyline (quina quantitat de coses banals s'han fet en arquitectura emparats en aquesta paraula). Els edificis de nit, alliberats dels capricis dels seus projectistes que els van voler fer ben diferents de dia, superposant-los-hi sofisticades teranyines metàl·liques o escates de vidres laminats; s'agermanen, es fonen i es barregen, perquè només són prestatgeries de llums, prestatges d'oficines. Estan nusos. La nit fa transparents les seves façanes. Tots els efectes de maquillatge de les façanes desapareixen o minven i les llums del treball s'imposen a l'arquitectura. De dia predomina allò singular; contràriament, de nit s'imposa el conjunt, la ciutat.
