Decebedor

Cada castell i totes les ombres

Baltasar Porcel

Edicions 62

414 pàgines. 21 euros

La ressonància mediàtica i el crèdit literari de Baltasar Porcel (Andratx, 1937) no necessitarien de la ratificació d'un premi literari, però li n'han donat un de nou per aquesta última novel·la, el Premi Sant Joan Caixa Sabadell 2008. És econòmicament luxuriós (o "amb una dotació de primera línia", com diu la pàgina de crèdits del llibre) i el decideixen una munió d'autoritats conjurades en jutjar "amb independència de modes literàries i sense imperatius comercials", segons diu la mateix nota. El jurat el formen respectats experts com ara Alan Yates, i autors que han estat sovint també crítics com Pere Gimferrer, Vicenç Villatoro i Valentí Puig (que va guanyar el mateix premi el 2006 amb una novel·la de poca volada, La gran rutina).

La rotunditat dels noms complica la comprensió. No sé ben bé entendre que aquest premi hagi consagrat (amb aquest llibre) un escriptor reconsagradíssim a les lletres catalanes. L'hauran premiat perquè no hi havia cap altre text millor, però això és un indici terrorífic de la incapacitat de la novel·la catalana, o és un indici pitjor encara de la manca de fluïdesa i salubritat del seu sistema de premis. Això no és responsabilitat de l'escriptor, evidentment, que ha escrit algunes de les millors novel·les de la democràcia, molt lluny dels nivells d'exigència, potència i efectivitat d'aquesta, que sembla precipitadament enllestida i mandrosament imaginada. L'autor ha estat recentment fustigat pel càncer i si no m'erro l'escriptura va estar interrompuda pel tractament i continuada després de la convalescència i la recuperació. Era difícil presumiblement en aquestes condicions construir un text més satisfactori i que toca al present immediat (Sarkozy, per exemple, ja és el cap de l'Estat francès, tot i algun equívoc anacronisme).

És una novel·la fluixa, amb desnivells d'escriptura i d'intensitat, amb una sintaxi poc acurada i una general desatenció pels personatges. Els desequilibris en un altre autor valdrien com a símptomes d'incompetència però no és el cas: la llengua és rica i fibrosa a talls, i ho són les anàlisis dels personatges a estones, però això és massa poc per fer un bon Porcel. Té trets barojians d'escriptura i de plantejament (però també s'acosta a la novel·leria tova de l'Antonio Gala i de vegades a les telesèries casolanes), i toca al vessant de la sàtira costumista que de tant en tant practica la literatura catalana, i el mateix Porcel, sense la fortuna de clàssics com el Sagarra de Vida privada (l'últim en assajar-ho que em ve al cap és el mateix Valentí Puig). Aquí el boc gros de la sàtira es desfà en previsibles tòpics, on els personatges responen tan estereotipadament a la seva caricatura que perden tot efecte burlesc, o satíric, particularment als diàlegs on el propòsit paròdic es confon massa sovint amb la mera artificiositat de la llengua oral. Les fantasies o els desitjos inconfessables d'alguns personatges (com és el cas del socialista ansiós Pelai) tendeixen a la banalitat i la inversemblança més enllà de tot efecte satíric. És un guinyol entretingut i ras, pobre d'idees i amb intencionalitat òbvia, on seguim les contradiccions a voltes patètiques d'un socialista que aspira a ser candidat al Parlament i les peripècies d'un altburgès empresarial, prepotent, seductor i reservat, liat amb una dona vint anys més jove, que naturalment dóna lliçons d'art a un home que ha ensorrat la vida en els negocis... L'argument és perillosament proper a les modes de vendes, i s'apropa massa al producte programat com a best-seller: una mica d'art, una mica d'adulteri, una altra mica de cosmopolitisme i avions privats, una altra mica de sofisticació llefiscosa, una altra mica de trepa polític i pobre de cor, una altra mica de convulsió social i corrupció urbanística, un punt de lesbianisme -en una escena completament idiota- i fins i tot l'ús burlesc d'un escriptor real i gran com Josep Pla.

Hagués estat preferible no cridar l'atenció de la comunitat literària i la ciutadania pura i dura sobre aquesta obra prima d'un excel·lent novel·lista atorgant-li un premi com aquest. Sàbiament el narrador diu a la plana 128 que l'ambició "s'acontenta aviat amb flatulències adulatòries i diners".