Els dissabtes, mercat

Una vegada hi havia una escriptora que es deia Mercè Rodoreda, de la qual commemorem aquest any el centenari del naixement. Aquesta escriptora, entre moltes altres coses, va escriure una novel·la titulada Mirall trencat, en la qual es narra la vida de Teresa Goday i de la seva família. A casa de Teresa Goday hi havia una cuinera, que es deia Armanda. Aquest any, el premi Sent Soví de literatura gastronòmica -del jurat del qual tinc el gust de formar part-, ha estat concedit a Els dissabtes mercat. Memòries d'Armanda, obra escrita per Montserrat Casals i Octavi Martí. L'Armanda misteriosa del títol no és altra que la cuinera de Mirall trencat. Un personatge de ficció. I, per tant, aquestes memòries són unes falses memòries que els autors del llibre han escrit i que un altre personatge de ficció, Marta Messidor, troba entre els llibres de Mercè Rodoreda conservats a la Biblioteca de Girona. Marta Messidor està preparant un documental sobre l'escriptora i el llibre premiat reuneix les pàgines de les falses memòries de l'Armanda i la documentació que la Messidor ha anat reunint per al seu documental. El llibre, per tant, és una hàbil mescla de narració autobiogràfica -els records de la cuinera- i d'assaig contextual sobre l'època en què transcorre la novel·la de la Rodoreda. Un llibre que es pot entendre tot ell com a una novel·la i que és, alhora, un exemple d'això que en diuen un gènere transversal. Ficció i assaig.

L'Armanda consigna a les memòries la seva experiència com a cuinera de la família de Teresa Goday i explica coses d'aquesta família que la pròpia Rodoreda no sabia. És a dir, que el llibre de Montserrat Casals i Octavi Martí completa de forma molt hàbil la novel·la Mirall trencat. I, alhora, els papers d'assaig construeixen un context interessantíssim sobre l'època. Ens parlen dels mercats, ens parlen dels cuiners que van crear la cuina burgesa a Barcelona, ens parlen, sobretot, de la classe social a la que pertany l'Armanda, la de les cuineres, la del servei. O sigui que, a més dels detalls de cuina que ens dóna l'Armanda -un rap cuinat de forma prometedora, per exemple-, el llibre entra de ple en la gastronomia pel costat de la classe social del servei que, de fet, la fa possible. Es tracta, doncs, d'un llibre de lectura apassionant que, a més del que he dit, ens amplia la figura de la Rodoreda, de forma poc ortodoxa -gràcies a una entrevista que Marta Messidor fa a un suposat estudiós de l'obra de l'escriptora, un estudiós, diu, que no ha publicat, perquè, és clar, no és una dona-. Tot plegat, una feliç troballa que promet hores de plaer als rodoredians i als estudiosos i practicants de la gastronomia. (Ah, i el títol és una doble picada d'ullet: es refereix a què l'Armanda anava al mercat els dissabtes, evidentment, però també a què a la Rodoreda, els últims anys de la seva vida a Romanyà de la Selva, li agradava baixar a Sant Feliu de Guíxols, els dissabtes, a mercat).