El somni d'un món més just

Roc Boronat. El republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya

Jordi Amat i Betsabé Garcia

Pòrtic

320 pàgines. 18 euros

El somni de la generació de la II República era tan gran que encara queden peces per explicar. Peces d'una societat en ebullició, farcida d'iniciatives socials en tots els àmbits, que sorprèn encara avui per la seva riquesa i modernitat. Tot plegat vinculat a una munió d'activistes força desconeguts avui, però que van tenir un notable protagonisme per traduir aquella empenta col·lectiva i convertir-la en iniciatives concretes. La biografia que presentem encaixa perfectament en aquest quadre. Roc Boronat és un dels protagonistes concrets d'aquesta empenta, d'aquest somni, que ha romàs en l'anonimat públic fins fa ben poc. Boronat és un dirigent d'extracció popular que sorgeix de l'activisme d'una barriada com el Poblenou, que es formà en el que ell va anomenar "barriada-família", que incloïa des d'una agrupació excursionista a l'ambient de la fàbrica on treballava o el nucli de periodistes, gent de teatre i lletraferits del barri. La peripècia vital del personatge il·lustra en primera persona com es vivia la política entre els joves que s'hi iniciaven a la fi de la Gran Guerra, quan tot es vivia amb enorme intensitat, i on la vida personal i els vaivens de la política es confonien. Boronat s'arrenglerà aleshores amb la gent d'Estat Català, i li va tocar viure el seu primer exili durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Amb la República arriba l'hora de la veritat, i Boronat -ja membre d'Esquerra Republicana-, es converteix en l'impulsor de l'Institut d'Assistència Obrera el 1931, i l'any següent esdevé comissari de beneficència de l'Ajuntament de Barcelona. Cada cop més en contacte amb els problemes socials, dedica els seus esforços a reflexionar i combatre pràctiques com la mendicitat, i aposta clarament per l'aleshores nou concepte de l'assistència social. És en aquest context que Boronat esdevé la peça angular en la fundació del Sindicat de Cecs de Catalunya l'any 1934. Es tractava, en definitiva, que els cecs no haguessin de malviure gràcies a la mendicitat i les almoines. La fórmula per generar ingressos fou el Cupó dels Cecs, que es justificava per l'obra social que seria capaç de finançar: ingressos regulars pels cecs, però també els serveis que oferia el Sindicat, com una biblioteca, escola per a cecs, secció mutual, consultori mèdic o un taller de cistelleria on guanyar-se la vida. Tot això formava part del somni republicà per a una societat més justa. El Sindicat es va consolidar ràpidament, i el juliol de 1936, en celebrar el segon aniversari, es podia constatar l'abast de la seva obra i el reconeixement institucional. Aquell dia devia ser un dels més feliços de Boronat, que va rebre un important homenatge. Una setmana després esclatà la Guerra Civil.

En marxar a l'exili, la vida de Boronat va discórrer com la de molts altres exiliats: dificultats per refer la vida, però també per mantenir el contacte amb amics i familiars,que en aquesta biografia se'ns presenten sobretot des de la dimensió més humana. I naturalment, l'exili també és un lloc per a la confrontació política, perquè més enllà de creure que tens la raó ètica, moral i política, l'exili és una història de perdedors polítics, amb unanimitats molt fràgils, que salten pels aires i es converteixen en dissensions molt personalitzades, dins d'una comunitat petita. El llibre, ben escrit i documentat, és una aproximació molt ben trabada on el personatge de carn i ossos va fent interseccions amb una realitat històrica convulsa. Per això és fàcil posar-se a la pell del personatge, i reviure així unes aspiracions, un somni, i una època.