La facultat de l'humor

Plató i un ornitorinc entren en un bar...

D. Klein i T. Cathcart

La Campana

246 pàgines. 16 euros

L'intent de reivindicar el paper de l'humor, i més específicament el dels acudits, per part de la filosofia, sol comportar un parell de perills, previsibles d'altra banda. Un és el de reduir el sentit d'allò còmic al de simple recurs esporàdic, durant el qual aprofitaríem per descansar i recobrar forces abans de prosseguir la trista i feixuga tasca de la reflexió intel·lectual. I l'altre perill consisteix a presentar-ho com una drecera que ens menaria directament al cor de la problemàtica del sentit de l'existència humana, tot estalviant-nos el temps i l'esforç intel·lectual que hi esmerça una tradició filosòfica, que es resistiria a acceptar que el que anomena "treball conceptual" no és més que una altra modalitat de joc de paraules. Aquest llibre dels nord-americans Daniel Klein i Thomas Cathcart, que es presenta com una divulgació dels principals problemes filosòfics a través d'un reguitzell d'historietes divertides, també bascula inevitablement entre ambdós perills. Amb tot, al marge dels dubtes sobre si s'acaba fent que la tasca filosòfica sigui més fàcil, o més aviat se la desvirtua (o fins i tot poder pensar que el que es desvirtua és l'humor, en intel·lectualitzar-lo excessivament), el cas és que mai no està de més aparellar la filosofia amb el bon humor. És clar que aquí ens trobem amb una altra oscil·lació, també habitual en aquest tipus de textos, com és la del diferent nivell de qualitat dels acudits esmentats. Així, cal dir que en la part central de l'obra que comentem, formada per un conjunt de capítols que corresponen a les diferents temàtiques filosòfiques ('Metafísica', 'Lògica', 'Ètica'...), el nivell mitjà és prou aconseguit, amb acudits molt ben trobats i que realment fan pensar, com el que reproduïm a continuació:

"Un representant sindical participa en un congrés a París i decideix anar a un bordell. Un cop allà, pregunta a la madam:

-Està sindicada, aquesta casa?

-No, no ho està -contesta la dona.

-Quant guanyen les noies? -demana el sindicalista.

-Vostè em paga 100 dòlars, la casa se'n queda 80 i la noia en guanya 20.

-Això és una explotació brutal! -diu l'home, i surt d'allà amb pas decidit.

Finalment, troba un bordell que segons la madam de torn està sindicat.

-Si li pago 100 dòlars, quant guanya la noia? -pregunta el sindicalista.

-80 dòlars.

-Fantàstic! -diu l'home-. Voldria la Collette.

-És clar, com tothom -diu la madam-, però per antiguitat li toca la Thérèse."

En canvi, en la part final del llibre, on hi trobem un resum esquemàtic de la història de la filosofia, i un glossari de termes filosòfics, és on potser el nivell, no és que sigui més baix, sinó que degenera en simple puerilitat, com quan, en relació a la mort de Sòcrates, els autors diuen que aquest filòsof "es va prendre una cicuta amb soda -amb rodanxeta de llimona". Amb més o menys encert, però, cal valorar de llibres com aquest que ajudin a reivindicar que l'humor sigui considerat d'una vegada una "facultat" humana, i no només un "sentit", d'importància menor.