L'hora dels xofers

El bibliobús de la llibertat

Miquel Joseph Mayol

Símbol Editors

168 pàgines. 15 euros

Vint-i-quatre de desembre de 1938. Francesc Trabal escriu 'Els catalans allunyats de la pàtria', el seu darrer article a Meridià: "Els nostres germans de Xile ens demanen a cada lletra què passa cada dia a Barcelona, com es viu a Catalunya, què s'han fet i on són els germans que ells coneixen". Al cap d'un mes l'escriptor es convertia en un altre "allunyat" que acabaria els seus dies a... Xile. Digne d'una ficció trabaliana.

Tot agafa velocitat el 23 de gener de 1939. Trabal, Mercè Rodoreda; Armand Obiols; Joan Oliver; Cèsar August Jordana; Lluís Montanyà i alguns familiars pugen a un Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat. Ara, vehicle de línia irregular: Granollers, Girona, Olot i Agullana, aquí, al Mas Perxés, s'amuntegaran amb dos-cents cognoms: Fabra; Rovira i Virgili; Pi-Sunyer; Murià; Benguerel... Companys. I el 31 de gener el Bibliobús passa la frontera. El bufet lliure de metàfores està parat. Els Caps -tallats- de Catalunya fugen rodes ajudeu-me. L'èxode dels intel·lectuals; de la intelligentia republicana; del país renaixent, baluard, oasi... El relat mític d'alguns d'aquests passatgers és, en part, conegut. Però qui els va conduir a la parada de l'exili?

El bibliobús de la llibertat. La caiguda de Catalunya i l'èxode dels intel·lectuals catalans és el dietari, ara reeditat (Pòrtic, 1974), d'aquell trajecte de vinagre i marejos, escrit per Miquel Joseph i Mayol (Granollers 1903-Ciutat de Panamà, 1983), el xofer del vehicle. A Catalunya fins i tot els conductors són diferents: Francesc Pujols és "el xofer de Déu" (Mestre Fabra dixit ) i Miquel Joseph és un transportista d'intel·lectuals que és un intel·lectual. Joseph el dels mil viatges: de família d'impressors; activista polític; periodista, secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat; el 1936 va salvaguardar el patrimoni artístic català... I carreteja lletraferits.

Primera marxa: aquest dietari ajuda a muntar, de nou, el relat de l'exili, passant del primer pla (memòries oficials conegudes) al pla general, és a dir, Joseph és el càmera de les escenes col·lectives i fa la memòria de les memòries. Segona marxa: mirades llampants sobre capítols del passat que, oficialment, juguen a cuit i amagar. Un de destacable: el paper malcriat (és un eufemisme) del Govern de la República vers la Generalitat i Catalunya. Tercera marxa: noms -i històries- a l'ombra: Jordi Murià (cal editar les memòries); Francesc Montserrat (cap de protocol de la Generalitat); Clara Candiani, periodista salvadora d'intel·lectuals; la família Perxés... I buf! Quarta marxa: Tants i tants d'altres noms, injustament oblidats, apartats, bufetejats i enterrats: Josep Mª Francès; Josep Mª Capdevila; Joan Soler i Pla; Rosa Mª Arquimbau... Cinquena: el viatge de la lectura és veloç (estil) i dolorós (contingut): un còctel que d'un glop puja al cap. Sisena, en resum, marxa: és l'hora dels xofers invisibles, com Joseph, aquests que ens condueixen per la carretera de la Catalunya iceberg: enfonsada i congelada tot i ser real.

I una novetat -ben trobada- d'aquesta edició (a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana) és que ve acompanyada, dia a dia, d'una reconstrucció del context del moment, a partir de les memòries de Rovira i Virgili, Pi i Sunyer, Benguerel... Per tant, la visió -i lectura- és doble i la tristesa també.