Ki¨ o el temps caçat

Cal, si és necessari, dutxar-se el cervell amb llixiuet o aigua règia per desferrar els llocs comuns. En aquests temps n'hi ha un que cada any arriba puntual. Els suplements culturals, o de llibres, dels mitjans de comunicació fan vacances els mesos d'estiu. Això em sembla paradoxal, o pitjor, oximorònic. I, sobretot, fals. Perquè les vacances són una època estupenda per llegir: hores i hores de lleure, llocs per a la solitud, disponibilitat mental, etcètera. I nombrosos lectors aprofiten aquestes setmanes de descans per passar-se pels ulls i assaborir un bon gruix de llibres que havien acumulat.

El meu contacte amb llegidors de bon de veres en dóna testimoni. Qui no ho cregui basta que es passegi per cales, platges, bars, busos, trens, metros, jardins, boscos i muntanyes, etcètera, i veurà molta de gent que funciona amb un llibre. Aquest cronista cada estiu té un autor que ocupa el cim més alt de dedicació. L'any passat va ser la relectura de Giorgio Bassani. Vaig revisitar Les novel·les de Ferrara en traducció francesa de la col·lecció Quarto de Gallimard, en les catalanes de Proa i castellanes de Lumen. Aquest 2008 començ les vacacions amb la festa grossa d'un descobriment serè, d'un encontre feliç amb un humà desconegut que ja és un germà de l'escriptura i de l'ànima: Danilo Ki¨. Fins ara he aconseguit tres tresors: Una tumba para Boris Davidovich, Circo Familiar i Enciclopedia de los muertos. Tres llibres traduïts a l'espanyol del serbi per Nevenka Vasiljevi´c Stankovi´c, en una traducció ben saborosa, i publicats per Jaume Vallcorba, editor bo, en aquest Acantilado que ens ha solcat d'alts cims literaris i saberosos. He llegit Ki¨ tot seguit hores i hores, he fet servir el llapis per subratllar-lo, m'he amagat en cavorques íntimes perquè res no em destorbàs d'aquesta intensitat de plers que la lletra ki¨iana em produeix.

Aquest home de llengua sèrbia, que va néixer el 1935 a Subòtica de pare jueu, que als set anys va veure i viure assassinats de nazis, nazis que s'endugueren son pare i part de la família als camps de mort, que estudià a Belgrad on també en va sofrir de bones i que, finalment, visqué a França on fou llegit, traduït, guardonat i on morí el 1989, aquest home produeix un textos en què ens broda, retrata i fa vius -amb sang que batega, cervell que pensa, humors i amors que tremolen- una galeria de personatges que no coneix ningú -els secundaris de la Terra-, ben locals i ben europeus, que protagonitzen històries lligades a son pare, a la Segona Guerra Mundial, a l'amor, a la infantesa, a la faula, a la memòria i als records més feridors, fondos i subtils. I ho fa amb una llengua cal·ligrafiada amb la delicadesa i l'ofici d'un adolescent que ja coneix el temps i les batalles del temps, que ha vist com la vida i la mort no eren paraules, que en sap massa. I els resultats d'aquesta comesa són uns llibres que han realitzat l'impossible: mostrar, dins la materialitat de les paraules acordades, el cor del temps, la carn viva d'uns temps en què la lluita entre megamort i megavida feia matx, feia carnatge, feia planter. Ki¨: un planter de poesia. Acab amb una acció de gràcies potent per a Simona ¦krabec, l'escriptora, crítica i traductora, que el me va fer conèixer.